Alguna vegada hem intentat ser perfectes, però no ho hem aconseguit. Assolir la perfecció requereix treball i constància, i hi ha molta gent que no ha estat beneïda per cap d’aquests dons. De fet, quan alguna cosa ens surt perfecta és per casualitat.
Benito Pérez Galdós, que era molt astut, explicava que algunes novel·les li sortien així, mig de broma; ‘Doña Perfecta’ la va escriure per encàrrec i, segons ell, a empentes i rodolons, tal com rajava. És difícil de creure. Era un escriptor que buscava la perfecció, com la mezzosoprano Teresa Berganza, capaç de tapar-se la boca amb esparadrap dos dies abans de l’estrena d’una òpera per no parlar i conservar la veu. Però cap dels dos va arribar al nivell d’una mare amb la comunió de la seva filla. Mes de maig i pluges. Nenes i nens perseguint-se per un jardí xop i simulant combats d’esgrima on, en comptes de sabres, les armes són paraigües d’en Pocoyó i de la Patrulla Canina mentre els adults estan confinats al restaurant ‘L’arca de Noé’ i, el vestit de la nena ja podia formar part d’un número de natació sincronitzada.
“La pluja també va evitar que les fotos de la comunió sortissin com la mare volia per la qual cosa va decidir repetir-les l’endemà”
La pluja també va evitar que les fotos de la comunió sortissin com la mare volia per la qual cosa va decidir repetir-les l’endemà amb la roba planxada, però tornava a ploure. Ja trigava Mr. Wonderful a llançar una línia de productes amb un sol dibuixat i frases com “Impossible és només una opinió” o “Somia i sortirà” tot i que era més possible que abans els apareguessin, als invitats a la comunió, escates al cos i respiressin per brànquies.
Tot i ser una pluja dolça i delicada de pel·lícula britànica o de telefilm alemany de tarda, la mare va decidir que les fotos es repetirien la setmana següent. Aquesta vegada es va haver de conformar amb les del primer dia en què més que els assistents a una comunió semblaven la tripulació del vaixell balener Pequod que empaitava Moby Dick per l’oceà Pacífic. La seva família es va negar a fotografiar-se per tercer cop. És millor assumir que la perfecció absoluta no és d’aquest món. És molt més relaxat.