Una memòria USB amb sis mil cent vuitanta fulles, és una promesa de digitalització esfumada com tinta d’impressora barata. Quan l’Administració et lliura una sentència ciclòpia en llapis de memòria, et pensaries que la revolució digital –aquella que ens venen cada dia com a píndola del progrés–, per fi ha arribat per alleugerir càrregues. Doncs en aquesta sentència del cas BPA no es correspon a la realitat.

“Com pot ser justícia una sentència que, per la seva forma, t’impedeix defensar-te? La llei exigeix garanties, però aquí les eines són mines antipersones digitals”

Obres els arxius i trobaràs el miratge, són PDF’s inflats com globus, fotocòpies de les planes paper de la sentència, embolicades en carpetes digitals. No et donen capses de cartó amb dues raimes de paper escanejades. És un laberint de píxels on les eines del segle XXI moren ofegades. Vols analitzar el text amb la intel·ligència artificial (IA) per preparar la defensa, és impossible. Cercar paraules clau en els documents no pots. Fins i tot el "copiar i enganxar" –eina de tota la vida dels que utilitzem eines informàtiques menys glamur– esdevé un somni.

Els mateixos que fan anuncis pomposos sobre IA per anonimitzar sentències et lliuren un paquet de fotocòpies digitalitzades. Com si la tecnologia servís per a tot, menys per allò que necessitem, o que necessiten els professionals del dret que estan treballant a contrarellotge per assegurar una defensa digna i justa dels seus clients, en els 15 dies hàbils que els han deixat per digerir una sentència de més de sis mil planes i buscar l’argumentari per desmuntar aquest acarnissament judicial, comprat en un percentatge molt elevat a l’argumentari del fiscal.

Com pot ser justícia una sentència que, per la seva forma, t’impedeix defensar-te? La llei exigeix garanties, però aquí les eines són mines antipersones digitals. I mentrestant, els professionals del dret sotovocce i en total confidencialitat t’expliquen de les dificultats, de les eines digitals emprades a la justícia andorrana disfressades de modernitat.

Tota aquella retòrica grandiloqüent sobre la “justícia digital” s’esvaeix davant un escàner malmès. Aquests pendrives són la prova que la digitalització real és una cortina de fum, una excusa per encetar processos exprés de més de 10 anys i asfixiar defenses. Potser tot plegat és estratègia.