El ´youtuber´ és un espècimen fascinant que ha convertit el xandall i la gorra en el seu uniforme de gala oficial. Reconeixible a un quilòmetre de distància per portar uns auriculars de pilot d’avió, aquest heroi de la pantalla és capaç de sobreviure dotze hores tancat en una habitació amb llums de neó liles, i s’alimenta exclusivament d’enviaments a domicili i del suport moral del seu xat. Lingüísticament, pateix una curiosa patologia que el fa parlar a crits com si estigués permanentment en un mercat de peix, estructurant totes les seves interaccions socials al voltant de tres úniques paraules: "literal", "de locos" i "factos".
En una societat on la majoria pateix davant la pujada desbocada del preu dels lloguers, uns altres ho fan per saber si tindran connexió 5G en alguna carretera de muntanya per difondre a les xarxes socials fotos del seu nou cotxe superesportiu amb matrícula personalitzada. Van a la recerca de paisatges tan idíl·lics que s’acaben trobant amb més zones d’ombra que l’algoritme de YouTube. I és que la seva relació amb la natura és purament estètica: els serveix de fons de pantalla per a les seves publicacions. Els més intrèpids fan algun acostament d’integració social simulada a la cultura i les tradicions locals, però és molt possible que confonguin la subhasta dels Encants de Sant Antoni a Escaldes-Engordany amb un ´trend´ de TikTok en viu.
“Manifesten una al·lèrgia severa a qualsevol objecte que s’assembli a una pala i un pic”
Són membres d'una secta que té una fe cega en una deïtat invisible anomenada ´Algoritme´ a qui demanen clemència cada matí, i manifesten una al·lèrgia severa a qualsevol objecte que s’assembli a una pala i un pic. Dedicats al contraban de ´likes´ o al tràfic d’influència digital, viuen convençuts que l’aire pur del Pirineu és bo, però que el deu per cent de l’IRPF és, literalment, una autèntica bogeria.
L’evolució de les espècies a les nostres valls mereixeria un documental sencer de ‘National Geographic’. Però mentre que el canal de televisió no es decideixi a enviar-hi els seus periodistes, ens haurem de conformar a contemplar aquest país on el passat i el futur es miren de reüll: uns calculant quant els costarà arribar a final de mes, i els altres resant perquè no caigui la fibra òptica i hagin de descobrir, per fi, com és la vida real.