Els estius, que de sobte, es converteixen en tardor i transformen la platja en un lloc inhòspit serveixen per facilitar la tornada a la civilització, és a dir, al barber i al gimnàs, els cims de l’evolució humana. També serveixen per desencadenar desgràcies i desastres: uns són nous; altres, més antics, encara no han cicatritzat. Com el de Ceuta, que divendres de matinada semblava Saigon (l’actual Ciutat Ho Chi Minh) sense helicòpters i on encara no hem après el nom exacte del que passa: invasió, crisi migratòria, violació de la integritat territorial? O tot a la vegada? Potser ho sap la intel·ligència artificial (IA).

Juan Ramón Jiménez, el de ‘Platero i jo’ demanava a la intel·ligència que li donés el nom exacte de les coses. Ell, però, escrivia ‘intelijencia’ potser perquè la ge és una lletra més civilitzada, més afrancesada. En canvi, la jota sembla més salvatge i independentista perquè va néixer com una variant gràfica de la iota i se’n va separar en l’alfabet modern, res a veure amb el de Karl Marx, creat per detractors del comunisme i on no hi figura l'entrada progrés.  

Aquest progrés com ja va intuir Marx, és una cosa imparable, però amb la IA ja no ens condueix a un món sense classes sinó a un món sense gent i cada cop menys preparada. El menyspreu per les humanitats en els temaris educatius, la sobreprotecció irresponsable dels alumnes, els nous models pedagògics, les pantalles a les escoles, la pèrdua de continguts, la manera en què mares i pares han desautoritzat els professors i l’obsessió de les famílies per apuntar els nens a activitats extraescolars els ha colonitzat el seu temps lliure. Els ha deixat sense aquells moments per observar el món i per conversar en família.  Així les anàlisis oficials, com l’informe PISA, certifiquen el fracàs. No cal començar a cantar 'A les barricades',aquella cançó anarquista molt popular durant la Guerra Civil espanyola i himne de la Confederació Nacional de Treballadors (CNT) a Espanya.

“La IA ja no ens condueix a un món sense classes sinó a un món sense gent i cada cop menys preparada” 

Perquè a vegades les mobilitzacions acaben en un no res. S'ha de recordar que al segle XIX i a la Gran Bretanya, els luddites destruïen les màquines i les instal·lacions industrials en la primera forma de lluita obrera contra el capitalisme que, de retruc, s'oposava a la industrialització. No els va servir de res, però es van quedar ben descansats. A final del segle XX, en plena revolució digital, va sorgir un moviment conegut com a neoluddisme, que s'oposa a la intel·ligència artificial i tot avanç científic que es basi en la informàtica. Reconeix que no solament els empresaris són els explotadors sinó que és la forma com funciona la tecnologia que aliena tant l'explotador com l'explotat i que els converteix, segons el seu criteri, en parts funcionals de la maquinària tecnològica.

De tota manera, destrossar el telèfon mòbil o l’ordinador no sembla massa bona idea perquè la IA no té domicili social i gens de respecte per a la gent gran. I així anem. Com pollastres sense cap que, per cert, no tenen gran cosa a perdre. Poden provocar un terrabastall immens, poden ser profundament incòmodes i poden dur al caos absolut a qualsevol lloc. A veure si això s’acaba convertint en uns Sanfermines sense toro.