A vegades, les revolucions més importants no fan soroll. No ocupen portades cada dia ni necessiten grans titulars. Simplement, van canviant, a poc a poc, la nostra manera d’entendre el món. El microbioma, el conjunt dels microorganismes que conviuen amb nosaltres, els seus gens i les funcions que desenvolupen n’és una.

Durant molts anys vam mirar els bacteris sobretot com a enemics dels quals ens havíem de protegir. Era una visió incompleta. El nostre cos conviu amb una comunitat extraordinàriament diversa de microorganismes que participa en processos relacionats amb la digestió, el metabolisme, la barrera intestinal o el sistema immunitari. Només al còlon s’estima que hi viuen desenes de bilions de bacteris. El conjunt dels seus gens amplia enormement el repertori genètic associat al nostre organisme.

Durant molt de temps, estudiar els bacteris significava intentar cultivar-los al laboratori. Però molts dels microorganismes que conviuen amb nosaltres no creixen fàcilment fora del seu entorn. Això feia que només veiéssim una part de la comunitat. La seqüenciació de l’ADN va canviar aquesta mirada: avui podem detectar aquests microorganismes i estudiar-ne les funcions sense haver-los d’aïllar un per un.

La gran revolució, per tant, no és que aquests microorganismes hagin aparegut ara. Sempre han estat aquí. El que ha canviat és la nostra capacitat per observar-los i interpretar-los. Una sola mostra pot generar milions de fragments d’ADN que la bioinformàtica ajuda a ordenar i analitzar.

La gran revolució, per tant, no és que aquests microorganismes hagin aparegut ara. Sempre han estat aquí. El que ha canviat és la nostra capacitat per observar-los i interpretar-los. Una sola mostra pot generar milions de fragments d’ADN que la bioinformàtica ajuda a ordenar i analitzar.

Això ens permet identificar molts dels microorganismes presents, estudiar quins gens contenen i investigar quines funcions poden desenvolupar.

I com més els estudiem, més evident es fa que no formen un ecosistema aïllat. Interactuen amb el que mengem, amb el nostre estil de vida, amb alguns medicaments i amb molts altres factors. A més, aquesta relació funciona en dues direccions: els nostres hàbits poden modificar la comunitat microbiana i, alhora, les molècules que produeixen els microorganismes poden actuar sobre les nostres cèl·lules. Per això, quan detectem una diferència en el microbioma, no sempre és fàcil saber si és l’origen d’un canvi, la seva conseqüència o simplement una coincidència. Aquesta complexitat obliga a ser prudents: trobar una associació no significa necessàriament haver trobat una causa, i encara menys una solució.

Com a biòleg i bioinformàtic, tinc la sort de treballar amb aquest tipus de dades i veure com el camp evoluciona. El que em resulta més fascinant no són les promeses fàcils, sinó la quantitat de preguntes noves que podem formular avui i que fa una dècada eren molt més difícils d’abordar.

Potser la gran revolució no serà descobrir un òrgan nou, sinó comprendre millor un ecosistema que sempre ha estat amb nosaltres. I potser, també a casa nostra, d’aquí a uns anys ens sorprendrà recordar que hi va haver un temps en què gairebé ningú parlava del microbioma.