Cada cop que s’acosta el final de l’any, és com si la vida ens demanés pausa. Aturem el ritme habitual, mirem els nostres propòsits, repassem allò que hem fet… i el que hem deixat pendent per fer. Et demano: què passaria si utilitzéssim aquest moment com un petit “assistent de vida”, una oportunitat per mirar més enllà de la voràgine quotidiana?

Fa uns anys, la infermera australiana Bronnie Ware va recollir una revelació profunda mentre acompanyava persones en les seves últimes setmanes de vida: els ‘regrets’ (penediments) que la gran majoria compartien eren sempre els mateixos.

Aquest 31 de desembre -o el dia que tu escullis- pots fer servir aquests “penediments col·lectius” com un far: no per viure amb por, sinó per viure amb intenció.

Els “5 penediments” que tothom pot transformar

Segons Ware, aquestes són les cinc coses de les quals la gent es penedeix al final de la seva vida:

1. No haver tingut el coratge de viure una vida autèntica, sinó la que els altres esperaven de mi.

2. Haver treballat massa.

3. No haver expressat els meus sentiments.

4. No haver mantingut el contacte amb els amics.

5. No haver-me permès ser més feliç.

Són penediments que provenen d’un punt extrem: el moment en què la vida que coneixem s’acaba. Per tant, tenen la crueltat de la lucidesa: allò que realment importa, sovint no és el que pensàvem que importava quan en teníem temps. També tenen la generositat de mostrar-nos que es pot evitar si mirem amb claredat.

Tancar el 2025 amb consciència i viure el 2026 com una oportunitat.

“Aquest final d’any pot ser una invitació a plantejar un tipus de propòsits diferents. No tant llistes d’objectius: “fer més esport, menjar millor, estalviar…”, com decisions conscients”

Com a experta en comportament humà i desbloqueig de patrons mentals, crec que aquestes reflexions no són macabres, sinó catalitzadores. Serveixen per despertar una consciència tardana -o potser adormida- del que realment volem per nosaltres.

Aquí te n’ofereixo algunes claus per aprofitar-les en aquest trànsit d’any:

• Fes una revisió sincera de la teva vida. Pren un moment (diari, setmanal, mensual) per mirar: «Què estic fent perquè la meva vida sigui la meva decisió, no la que esperen els altres?». Avalua si continues prioritzant expectatives alienes abans que el que de veritat et motiva.
• Equilibri entre treball i vida vital. El treball és important, i moltes vegades necessari. No obstant sovint sacrifiquem moments amb éssers estimats, descans, o tranquil·litat interior. Si, mirant enrere, perceps que aquest any ha estat per “sobreviure i ser eficient”, planteja’t què vols reajustar.
• Expressa el que sents. Molts dels penediments que tenim tenen a veure amb emocions reprimides: amor no expressat, adeus no dits, veritats callades. Aprendre a comunicar els sentiments -des del respecte i la vulnerabilitat- és vital per viure una vida plena.
• Reconnecta amb amistats i persones que importen. En l’estrès i el ritme, sovint deixem perdre relacions valuoses. Recorda que les amistats, l’amor -els vincles en general- són allò que dona sentit a una vida compartida.
• Permet-te ser feliç sabent que la felicitat és una elecció. Moltes persones arriben al final sense adonar-se que la felicitat no sempre és un gran esdeveniment: sovint és una sèrie de petits moments, de decisions menudes, de permisos que ens donem.

Del remordiment a la intenció: com convertir aquests penediments en propòsits de Vida

Aquest final d’any pot ser una invitació a plantejar un tipus de propòsits diferents. No tant llistes d’objectius: “fer més esport, menjar millor, estalviar…”, com decisions conscients.

Per exemple:

• “Aquest any viuré seguint les meves pròpies aspiracions, encara que sigui un camí diferent del que els altres esperen.”
• “Treballaré de forma equilibrada: faré coses que em nodreixin, però no a costa del que realment importa.”
• “Expressaré allò que sento: amor, gratitud, dolor, desig… amb respecte i veritat.”
• “Mantindré el contacte amb aquells amics i vincles que em connecten amb alegria i autenticitat.”
• “Em dono permís per a buscar la felicitat, aturar-me, riure, celebrar. A viure conscientment.”

Aquests propòsits no són un llistat de bones intencions sense força. Si els fas des del cor i els tractes com a compromisos íntims, es tornen brúixola: orienten decisions, actituds i valors personals. Tenen la capacitat de poder orientar el teu dia a dia.

Per què aquesta reflexió és vital (i urgent).

“Moltes vegades vivim com si tinguéssim el temps assegurat. Ens diem: “ja ho faré demà”, “quan tingui més tranquil·litat”, “quan aconsegueixi això o allò”… Però vivim en un present constant. I no tenim garanties”

Moltes vegades vivim com si tinguéssim el temps assegurat. Ens diem: “ja ho faré demà”, “quan tingui més tranquil·litat”, “quan aconsegueixi això o allò”… Però vivim en un present constant. I no tenim garanties.

Les veus de final de vida –tan quotidianes en les persones que va acompanyar Bronnie Ware– no parlen de grans tragèdies, ni de circumstàncies extremadament doloroses. Parlen de vides normals, de persones que van dedicar massa hores al treball, que van deixar les seves emocions sota clau, que van deixar perdre amistats, que no es van permetre ser feliços. Vides com la teva, la meva, la de molts.

Conclusió: tanca l’any en pau, obre la porta a una vida sense penediment amb l’any gairebé acabat tens l’oportunitat de revisar el camí: reconèixer allò que no ha anat com inicialment volies, valorar el que sí que has fet segons la teva expectativa inicial i, a partir d’aquí, decidir quins canvis vols incorporar per viure de manera més autèntica.

Com a experta en desbloqueig de patrons mentals, et convido a fer aquesta mirada amb compassió: sense autocastigar-te, amb respecte per tu mateix/a.

El que canviïs no dependrà del que exigeixi la societat, sinó del que tu decideixis.

I aquestes decisions -per petites que semblin- tenen el poder de transformar el 2026. El teu 2026.

Viu com si el final fos una brúixola: no com amenaça, sinó com un far.

No esperis al llit de mort per desitjar haver tingut una vida amb menys penediments.

Desitjo que tanquis aquest any amb la serenor d’haver-te escoltat.

Desitjo que facis front al 2026 amb consciència i intenció per viure una vida que realment facis pròpia.

Bon final de 2025 i bon inici –ple de claredat i de possibilitats– de 2026.