La declaració judicial de José Manuel Villarejo del passat 4 de novembre ha marcat un abans i un després. No estem davant simples insinuacions polítiques ni teories periodístiques: el que ha emergit en seu judicial són indicis consistents de possibles conductes delictives —coaccions, amenaces i eventual fabricació d’elements probatoris— que afectarien directament l’origen de la informació que va donar lloc a la nota del FinCEN de 2015.

I aquí és on la qüestió deixa de ser mediàtica o política per convertir-se en estrictament jurídica.

Quan el que pot constituir el pecat original d’un procediment és un presumpte delicte d’Estat, posat de manifest davant un jutge, ja no ens trobem davant una simple controvèrsia probatòria. Ens trobem davant un problema de validesa estructural de tot el que es construeix a partir d’aquell origen.

En dret, l’origen importa. I molt.

Si la informació inicial que desencadena actuacions administratives, financeres i penals pot haver estat obtinguda mitjançant coaccions o manipulacions, totes les causes que en deriven queden afectades per un vici d’origen. No es tracta d’una irregularitat menor ni d’un defecte formal: es tracta d’una possible contaminació de base que compromet la legitimitat de tot el procediment posterior.

“La qüestió ja no és si els fets són incòmodes o políticament sensibles. La qüestió és si un estat de dret pot permetre que es jutgi i es condemni sobre una base informativa que podria haver estat generada mitjançant pressions il·lícites”

Ignorar aquesta realitat suposa situar els tribunals en una posició jurídicament molt delicada. Perquè s’estaria jutjant sobre una base informativa l’origen de la qual es troba sota sospita de contaminació il·lícita. Això no és compatible amb el dret fonamental a un procés amb totes les garanties ni amb la tutela judicial efectiva.

Des d’aquesta perspectiva, resulta difícilment admissible jutjar la derivació —les actuacions relatives a la BPA i a les persones vinculades— mentre la causa originària, relativa a les presumptes coaccions o extorsions que haurien generat la informació inicial, es troba sota investigació o instrucció. Fer-ho equivaldria a separar artificialment l’efecte de la causa, com si fossin compartiments estancs, quan jurídicament formen part d’una mateixa cadena de fets.

A més, avui ja no parlem d’hipòtesis o especulacions. Consten:

• declaracions efectuades en seu judicial,

• documentació aportada, traçable i verificable,

• materials difosos per mitjans com RAC1,

• i una cobertura sostinguda de mitjans nacionals i internacionals que descriuen obertament aquestes actuacions policials.

Tot aquest conjunt configura un nou escenari jurídic que els tribunals no poden ignorar sense assumir el risc de vulnerar garanties fonamentals.

La qüestió ja no és si els fets són incòmodes o políticament sensibles. La qüestió és si un estat de dret pot permetre que es jutgi i es condemni sobre una base informativa que podria haver estat generada mitjançant pressions il·lícites. Si l’origen està sota sospita de delicte, el dret obliga a examinar aquesta sospita abans de donar per bona tota la resta.

Perquè en justícia, com en arquitectura, si els fonaments estan afectats, no n’hi ha prou amb reforçar les parets. Cal revisar l’edifici sencer.