Com cada any, he pujat al santuari de Canòlich, en el dia de la seva festivitat. Escric aquest article després de l’homilia solemne de la missa de dotze. No ha estat un dia fàcil pel nostre estimat Mn. Pepe. Crec que ha fet una de les seves predicacions més emotives, i sentides; un sermó en el qual sobraven les paraules, perquè l’emoció es respirava en l’ambient. En aquest dia, després de quinze anys al servei de la parròquia de Sant Julià, s’ha acomiadat, formalment, dels seus feligresos, de la seva comunitat.

Estimat amic, per mi, igual que per a molts lauredians, a més de rector de Sant Julià, ets un bon amic i conseller. Sempre disposat a escoltar i atendre les nostres peticions, a donar un bon consell… Ningú no pot negar la teva entrega a la parròquia. Moltes vegades em pregunto d’on treus aquesta energia inesgotable, d’on surt el teu enginy per crear activitats que puguin atreure a l’Església a col·lectius de totes les edats: a les persones grans, però també a molts joves -com a bon docent salesià- a molts infants i a les seves famílies, als qui sorprens en cada missa jove amb originals trucs de màgia.

Pepe, has creat un fort vincle de parròquia i comunitat. T’has fet estimar i respectar per tothom, creients i no creients. És impossible enumerar totes les activitats que has dut a terme: les misses joves, el Canòlich Músic, el cinema espiritual… Tantes activitats, que de vegades és impossible seguir el teu ritme i seguir-te en tot. Sempre ens transmets energia renovada i ganes de continuar sempre endavant, com tu dius: “mai por, sempre endavant”.

Pepe, sempre ens parles de l’Amor de Déu i de l’important que és ser i sentir-se estimats. Ser conscients d’aquest Amor infinit de Déu i de l’important que és viure la fe amb alegria, sabent que mai estem sols i que amb Ell som majoria absoluta.

Pepe, sempre ens parles de l’Amor de Déu i de l’important que és ser i sentir-se estimats. Ser conscients d’aquest Amor infinit de Déu i de l’important que és viure la fe amb alegria, sabent que mai estem sols i que amb Ell som majoria absoluta. També ens animes a emprar els dons que Déu ens atorga, que ens infon l’Esperit Sant, en benefici dels germans, de la comunitat. El teu somriure ens dona impuls per seguir avançant en el camí de la fe.

Pepe, has viscut moltes alegries i també algunes penes i moments difícils. Sempre, amb confiança, explicant-ho, perquè les alegries s’han de compartir i les penes, són més lleugeres si les vius amb la comunitat, amb la família espiritual. Per això, sempre, al final de la missa, deixes un espai per compartir notícies de família, perquè tots som i ens sentim una gran família, i tu ens ajudes a enfortir aquest vincle. A ser i sentir-nos Església, Església, inclusiva, que com a mare, acull a tots els seus fills.

Pepe, el teu lema: Si volem, podem, ens anima a confiar que amb l’ajuda de Déu, amb perseverança i amb fe, tot es pot aconseguir. Ens animes a no defallir i a continuar el nostre camí, encara que de vegades no el puguem entendre. Tot és qüestió de temps…

Pepe, al setembre començaràs una nova etapa, un nou servei, continuaràs el teu ministeri sacerdotal a la catedral de la Seu d’Urgell. Déu et marca un nou camí, i de ben segur el realitzaràs amb la mateixa il·lusió i alegria que a tots ens has encomanat.

Pepe, al setembre començaràs una nova etapa, un nou servei, continuaràs el teu ministeri sacerdotal a la catedral de la Seu d’Urgell. Déu et marca un nou camí, i de ben segur el realitzaràs amb la mateixa il·lusió i alegria que a tots ens has encomanat. Com has dit a l’homilia: “el sacerdot no és enviat on ell tria, sinó on l’Església, guiada per l’Esperit Sant, el necessita”.

Pepe, no dubtis que rebrem amb alegria i estima al teu successor: Mn. Joan Pau Esteban. No li has posat gens fàcil. Has deixat el llistó molt alt. Tindrà, segurament, un altre tarannà, però amb l’ajuda de Déu i entre tots, el farem sentir-se estimat com tu també t’has sentit acollit i estimat.

Pepe, amb tu l’església parroquial de Sant Julià s’ha quedat petita. Com has dit en l’homilia, no és un adeu, sinó un fins aviat. Els camins de Déu no són ruptures; són continuïtats noves. Els vincles espirituals romanen més enllà de les fronteres i amb tu sempre serem comunitat. Som Església sinodal.

Finalment, vull dedicar unes paraules als també molt estimats i amics Mn. Toni Elvira i l’Anna Maria Villas. És un honor i un orgull que tres persones tan properes siguin cridades pel nostre bisbe d’Urgell per treballar al seu costat. Seran una terna excepcional. Mn. Toni, com a Vicari General i Moderador de la Cúria, i l’Anna com a Secretària General i Cancellera de Cúria. A tots tres us vull donar les gràcies per la vostra generositat al servei de Déu i de la nostra comunitat.

En comunió espiritual.