Tenen a Espanya un ‘Me too’ força enllefiscat, la qual cosa no li treu importància. I molt menys la treu a l’orfandat amb què el PSOE ha deixat durant mesos les víctimes. Per desgràcia passa a tots els països i a tot arreu: en els despatxos dels partits polítics de qualsevol tendència, en els sopars d’empresa, en les redaccions, en els comerços, a les fàbriques, a les universitats, a cada lloc on un individu, amb una mica de poder, decideix que disposar del cos d’una dona va amb el sou. Poca broma. Com amb el colesterol.
La setmana passada, Carmen Calvo presidenta del Consell d’Estat espanyol, deia que hi ha un format de lideratge hipermasculinitzat i que ha tornat l’home totpoderós i testosterònic. Unes declaracions que fan riure. Com si algun cop, l’home testosterònic hagués marxat i nosaltres estiguéssim convençuts que tots són l’home tou de El Fary o una colla de ‘Fruity boys’ sensibles.
“Un individu, amb una mica de poder, decideix que disposar del cos d’una dona va amb el sou”
Aquest divendres va comparèixer Rebeca Torró, secretària d’Organització del PSOE. En el seu discurs va dir que el senador socialista Javier Izquierdo havia dimitit. “Ha renunciat als seus òrgans de manera voluntària”, va explicar. Tant de bo tots els assetjadors renunciessin als seus òrgans i que alguns homes milloressin el flux sanguini del cervell i la funció cognitiva. Al gimnàs de la parròquia ve una noia que sempre arriba tard, esbufegant i fa els exercicis per prescripció facultativa. Ja ens podia enviar el metge a un balneari en comptes de fer-nos patir amb barres hexagonals multi agafament o trineus d’arrossegament
El monitor anuncia que aquesta setmana hi haurà una activitat especial prenadalenca per potenciar la part aeròbica. Ella li contesta que li sap greu però que no podrà venir: entre torn i torn al centre comercial ha d’anar a comprar els regals, recollir els encàrrecs a la peixateria, enllestir els menús i arreglar la casa perquè venen familiars de Portugal. “És qüestió d’organitzar-se”, li etziba un ‘gymbro’ amb aspecte d’arribar al sopar de Nadal fent olor de gintònic de creatina i preguntant si pot ajudar en alguna cosa quan la taula ja està parada per sortir a Instagram.
Per no contestar-li amb un insult, la noia li respon amb un silenci llarg i entenedor que diu que no necessita exercicis d’aeròbic perquè ja puja i baixa les escales carregada amb les compres, que prou peses fa aixecant l’olla de caldo per a vint i que, per a exercitar els braços li són suficients els minuts que dedica a planxar les estovalles bones, regal de casament. Tot això també crema calories. I sobretot paciència. No hi ha cap esport més dur que el d’arribar amb salut, l’any vinent. Ni els esquats amb salt.