Hi ha una escena que es repeteix cada any. Algú obre la capsa de llums de Nadal, en desenreda unes quantes, i de fons pensa: “a veure com va tot aquest any...”.

Potser tu també ho has sentit. Aquest petit sospir abans de tornar a veure familiars amb qui tens una relació preciosa i, al mateix temps, plena d’històries, silencis i coses pendents que ningú acaba d’esmentar.

És curiós: Nadal activa records bonics i, també, tot allò que hem anat guardant per (potser) no molestar.

La taula parada, les converses de “i tu què tal?”, els gestos que coneixem massa bé. I, de sobte, un comentari, una mirada, un silenci incòmode. Res greu, potser. Tot i que suficient per recordar-te que, tot i que vols que tot flueixi, hi ha parts de tu que se senten petites, obligades a “estar bé”, a no trencar l’harmonia, a no fer soroll. A no molestar.

Aquest Nadal et proposo mirar-ho diferent.

“És curiós: Nadal activa records bonics i, també, tot allò que hem anat guardant per (potser) no molestar”

EL PES INVISIBLE D’AQUESTES FESTES

Durant l’any, tots portem el nostre ritme: feina, responsabilitats, espais propis. I arriba Nadal, com si fos una lupa emocional. Ampliem tant el bo com el difícil.

Tot i que no és tant Nadal. És el que Nadal implica. La família és el nostre primer sistema emocional, el primer lloc on hem après com ens hem de comportar, què s’espera de nosaltres, quan cal callar i quan poder dir el que pensem.

Moltes persones em diuen que quan arriben aquestes dates senten un retorn automàtic al “paper de sempre”: la filla conciliadora, el germà que calla, la mare que controla que tot vagi bé, la persona que fa broma per rebaixar la tensió... I, tot i que poden ser rols útils, també són ‘engabiadors’.

El missatge profund que anem repetint és: “Mentre tothom estigui bé, jo també ho estaré.”

Encara que, en el fons, sabem que això no sempre és cert.

EL FALS PACTE DEL “TOT ESTÀ BÉ”

La majoria dels conflictes familiars no esclaten perquè hi hagi un problema gran. Esclaten perquè fa anys que sostenim un paper que ens cansa i ens desconnecta de nosaltres mateixos. Un paper que diu: “No ho diguis, que s’enfadarà”, “No ho mencionis, avui no toca”, “És Nadal, no remoguis res”.

I així, Nadal es converteix en un teatre amable on tots sabem que hi ha coses que ‘no diem’ i ‘on fer veure que no passa res ja forma part de la tradició’.

I aquí ve el punt clau: tu no pots canviar als altres. No pots canviar com reaccionen, què opinen, què esperen de tu. Tampoc és la teva feina.

El que sí que pots fer -i aquí és on comença el canvi real- és revisar el teu paper dins la història. Perquè, encara que sembli petit, modificar el rol que has assumit durant anys és un acte de llibertat emocional.

CANVIAR EL ROL CANVIA L’EXPERIÈNCIA

Quan treballo amb persones en processos de desbloqueig mental i patró emocional, solc dir:

No busquis transformar la família. Transforma la teva posició dins la família.

No és el mateix arribar a Nadal pensant: “espero que aquest any no hi hagi tensió” que deixar- s’hi caure pensant “aquest any, quan senti incomoditat, parlaré des del respecte, encara que la meva opinió sigui diferent.”

Dir el que penses no és atacar. Posar un límit no és faltar al respecte. Mostrar la teva opinió no és generar conflicte.

El conflicte apareix quan calles tant que et perds. Quan t’obligues tant a encaixar que deixes de ser tu.

La llibertat d’expressar-te amb respecte: aquesta és la part més poderosa i menys entrenada a les famílies. Poder dir el que sents sense atacar ningú, poder discrepar sense culpa, poder ser diferent sense que això impliqui conflicte.

Quan deixes d’estar en un rol passiu i adoptes una posició més autèntica, passen dues coses:

• Canvia la teva vivència del Nadal, et sents amb més coherent, menys atrapat al paper de sempre.

• Les dinàmiques familiars deixen d’afectar-te igual, no perquè desapareguin, sinó perquè ja no hi entres des del mateix lloc.

Tu no controles el que passa fora, controles el que tu aportes i com ho vius.

“Aquest Nadal, dona’t permís per deixar de “fer veure”. Necessites ser, no aparentar. Segurament això impliqui un paper nou: més autèntic, més serè, més teu. Potser, aquest Nadal és precisament l’Inici”

UNA MIRADA PER AQUEST NADAL

Aquest any, no cal que t’obliguis a sentir alegria si no hi és. Tampoc cal que t’hi tanquis si apareix la tristesa.

Pots fer, però, un petit canvi que ho canvia tot: tria un paper més honest amb tu. Pot ser tan simple com:

• No respondre un comentari que abans t’activava.

• Dir “això prefereixo no parlar-ho ara”.

• Expressar que necessites una estona de calma.

• O compartir una opinió teva sense por d’anar a contracorrent.

És un gest subtil, que pot transformar l’experiència. I, de retruc, la relació amb els altres.

Nadal no és obligatòriament feliç ni obligatòriament dur. És una època sensible, i la sensibilitat no és dolenta. Ens recorda d’on venim, què ens pesa i què volem canviar.

Potser aquest any no canviarà ningú de la teva família. Potser tu sí que pots canviar la manera com hi arribes. I això, podria transformar la teva realitat, la teva experiència en aquestes dates.

Aquest Nadal, dona’t permís per deixar de “fer veure”. Necessites ser, no aparentar. Segurament això impliqui un paper nou: més autèntic, més serè, més teu. Potser, aquest Nadal és precisament l’Inici. Per aprendre a gaudir del moment sense aparences ni ser un altre personatge d’un teatre amable.

Potser és l’inici, perquè tu et permetis ser tu.