La Massana té un patrimoni natural extraordinari. Les nostres muntanyes, els nostres paisatges i el nostre entorn són un dels principals actius de la parròquia. Són part de la nostra identitat, i defineix a la perfecció quin model de parròquia volem i, sobretot, què estem disposats a deixar a les generacions que vindran.

Des del Comitè Local del Partit Socialdemòcrata de la Massana ho tenim clar: la muntanya no es toca!

No volem destruir el nostre entorn natural. No volem omplir els nostres cims d’infraestructures per convertir-los en nous productes turístics nous productes turístics, I encara menys volem que la resposta a qualsevol necessitat de dinamització sigui construir alguna cosa més sobre la muntanya.

El projecte del mirador escènic de l’Alt de la Capa ens preocupa precisament per això.

Un espai que no necessita una construcció per tenir valor. La seva principal riquesa és precisament allò que ja hi ha: la muntanya, el paisatge, el silenci i l’entorn natural.

Parlem d’un espai d’alta muntanya, d’un paisatge que forma part del patrimoni natural de la nostra parròquia. Un espai que no necessita una construcció per tenir valor. La seva principal riquesa és precisament allò que ja hi ha: la muntanya, el paisatge, el silenci i l’entorn natural.

No podem assumir que posar una infraestructura en un espai natural sigui sempre una manera de posar-lo en valor.

De vegades, posar en valor significa exactament el contrari: preservar-lo.

Vivim en un país petit, amb un territori limitat i amb una pressió urbanística i d’infraestructures cada vegada més gran. Cada vegada queda menys espai que no estigui transformat, urbanitzat o condicionat per a algun ús.

Precisament per això hem de saber posar límits.

No tot cim necessita un mirador. No tota muntanya necessita un escenari. No tot espai natural necessita convertir-se en una atracció turística.

Hi ha llocs que hem de protegir simplement perquè són com són.

I aquesta hauria de ser una de les prioritats d’una administració responsable: saber quan cal preservar.

Si volem gaudir de la muntanya, tenim moltes maneres de fer-ho sense haver de construir-hi.

Podem apostar pel senderisme, per l’educació ambiental, per la descoberta del patrimoni natural, per activitats esportives respectuoses amb l’entorn o simplement per facilitar que la ciutadania pugui continuar gaudint de la muntanya tal com és.

No cal posar formigó perquè la natura sigui atractiva.

No cal una estructura perquè un paisatge sigui espectacular.

I no cal convertir cada racó de la nostra parròquia en un equipament, per donar-li valor.

La Massana ha de poder desenvolupar-se sense perdre allò que la fa especial. I això implica entendre que el nostre patrimoni natural no és un espai buit on anar col·locant projectes.

És patrimoni.

És paisatge.

És identitat.

I també és responsabilitat.

Des del Comitè Local del PS de la Massana no estem en contra que la parròquia progressi. Estem en contra d’assumir que progressar significa intervenir cada vegada més sobre el nostre entorn.

Volem una Massana moderna, activa i dinàmica, però també volem que els nostres fills i nets puguin continuar trobant una Massana amb muntanyes, paisatges i espais naturals que no hàgim transformat irreversiblement.

Perquè hi ha decisions que es poden desfer, però un paisatge alterat, una muntanya transformada o un entorn natural perdut no sempre es pot recuperar.

Per això ho diem sense matisos:

La muntanya no es toca!

I la millor manera de posar-la en valor, moltes vegades, és simplement deixar-la ser muntanya.