Després d'haver assistit a la taula rodona organitzada per l'ADA sobre 'Dones i Política', estic sorpresa. Comparteixo moltes de les idees intercanviades sobre el fet que les dones avui tenen la possibilitat d'accedir al món de la política, de compaginar vida professional i vida familiar o de decidir quina professió exercir. En canvi, em sorprèn sentir que hi ha pocs casos de discriminació.

Sense entrar en el tema de les quotes, em sembla molt fàcil per les dones que sempre han tingut suficients recursos per poder estudiar, construir la seva carrera professional i la seva vida familiar poder accedir a la política, jo inclosa.

“Soc dona, fa 16 anys que estic en política a un costat o l'altre de l'escenari. A cada etapa de la meva vida professional he patit del paternalisme, de la misogínia i fins i tot casos d'agressió sexual. Per això penso que no es poden treure importància a aquests temes”

Però encara penso en totes aquelles dones, la majoria, que encara es veuen penalitzades, que continuen lluitant cada dia per trobar feina, poder arribar a final de mes, mantenir la seva família, cuidar els seus fills i assumir totes les altres responsabilitats inherents a la seva qualitat de dona.

Quan sento a parlar del fet que no necessàriament hi ha discriminació, posant de costat "les brometes" també em sorprèn, potser aquest és el problema, no voler identificar els casos de misogínia recurrents que les dones han de viure.

Soc dona, fa 16 anys que estic en política a un costat o l'altre de l'escenari. A cada etapa de la meva vida professional he patit del paternalisme, de la misogínia i fins i tot casos d'agressió sexual. Per això penso que no es poden treure importància a aquests temes.

Estem tots d'acord. L'educació és molt important tant per als nostres fills perquè siguin oberts, igualitaris, tolerants i inclusius, però també per a les nostres filles perquè puguin discernir entre l'humor i la falta de respecte. M'hi comprometo per la meva filla.

L'escenari polític andorrà, estic d'acord, ha canviat moltíssim en els últims deu anys. Em fa feliç el fet que hi hagi 107 dones i 95 homes a les candidatures per a les properes eleccions, i tenim sort de poder-ho fer. Però encara tenim recorregut cap al canvi de cultura política perquè les dones puguin accedir naturalment a les més altes responsabilitats sense que es comenti el seu nou pentinat o la seva vestimenta.

Recordem encara que cap dona ha accedit a la funció de cap de Govern i que per molt que tinguem candidates vàlides encara no s'ha contemplat.

Recordar finalment que si avui podem votar a Andorra i podem fer política com a dones és gràcies a la lluita de moltes dones als anys setanta i que anar a votar és importantíssim per honorar la seva memòria i reconèixer el seu coratge polític.