Més enllà del fet polític, darrere de la polèmica pels atacs contra els ‘youtubers’ que van anunciar que es mudarien al nostre país, trobem en aquestes manifestacions, amb un abast pràcticament mundial, els últims estretors abans d’un canvi de paradigma que mutarà definitivament la nostra manera de comunicar-nos i, sobretot, d'informar-nos: la mort de la televisió, tal com la coneixem.

Així com tenim a la butxaca un dispositiu de plàstic i metal que, a més a més de fer un munt de coses, serveix per parlar per telèfon, la tele també pateix una transformació que l’acabarà convertint en un simple dispositiu on, ara mateix, cada cop es veu menys la televisió i més tota mena de continguts. Música i pel·lícules ‘on-demand’, jocs i fins i tot les fotos del nostre mòbil han envaït la pantalla en menys de 10 anys. Hem canviat com a consumidors i avui ja no estem disposats a veure un programa quan la cadena ho decideixi, amb contínues interrupcions publicitàries, sinó quan i com nosaltres vulguem.

“Hem canviat com a consumidors i avui ja no estem disposats a veure un programa quan la cadena ho decideixi, amb contínues interrupcions publicitàries, sinó quan i com nosaltres vulguem”

Aquest canvi està deixant guanyadors, com ara les distribuïdores, com Netflix o Prime Video, i els nous creadors independents (els ‘youtubers’), que han sabut codificar els seus continguts de la manera que el públic ho demanava, però, al mateix temps, gegantines estructures empresarials comencen a col·lapsar davant les exigències d’aquest mateix públic, que espera condicions i productes que aquests no estan preparats o no saben oferir, sense entrar al detall que el públic mitjà de la televisió oberta ja supera els 60 anys.

Sorprenentment al 2021 aquella antiga Teoria de Jacobson torna a l’actualitat, amb un receptor que vol rebre el contingut directament de l’emissor i desconfia de la instància intermediària, que fins ara podia manipular l’audiència a força de concentrar missatges finançats per una publicitat que és cada cop més esquiva.

Personalment crec que, així com la ràdio s’ha reconvertit reeixidament, al punt que el concepte del podcast ja està present com a servei addicional a plataformes com ara Spotify o Apple Music, sumat al renaixement de l’audiollibre, la televisió a la llarga no podrà superar aquest canvi: en no més de 25 anys ja no hi haurà públic massiu que esperi el prime-time i el contingut serà ubicat en pantalles que, més enllà de la tele actual, encara no s'han creat.

I la crisi de la publicitat i les notícies, ja seran temes de pròximes columnes…