Qui té legitimitat per privar-nos de l’accés a un cim, per transformar-lo en atracció turística? El comú de la Massana presentava fa poc el projecte de construcció d’un mirador a l’Alt de la Capa. Orgullosament posaven davant la premsa amb els renders del que seria la construcció. I sí, ocupa el cim de La Capa. El transforma, se l’apodera, ens el pren.
He hagut d’anar al programa de les eleccions comunals del 2023 a comprovar que Ciutadans Compromesos no ens haguessin posat en alerta sobre aquest projecte. Definitivament no. Al contrari, preservació de l’entorn natural, sostenibilitat, educació i consciència ambiental, Comapedrosa joia natural, ecosistemes forestals, Consell Verd, amics dels animals, tot pintava bé. En el terreny turístic, cita literal, “Crearem observatoris astronòmics, que no requereixin grans infraestructures, perquè els visitants puguin fer observacions de la Via Làctia”.
“Per favor, no construïu un mirador a dalt de La Capa, perquè, potser, després voldreu fer un telefèric per arribar-hi”
Aquí ho tenim. Creació d’observatoris. Lamentablement no han complert la paraula donada al poble en quant a la mida de la infraestructura ni van donar cap avís que el lloc triat seria el cim d’una muntanya tan emblemàtica, estètica, nostra i accessible a peu com L’Alt de la Capa. La transcendència d’aquesta obra és immensa. No pot ser presentada com qui projecta un parc. Encara que posteriorment s’expliqui a la ciutadania el projecte, no hi ha hagut consulta, s’ha tirat pel dret. Per a la ciutadania ha estat massa, si creieu que és una apreciació subjectiva, tingueu a bé revisar el to de queixa dels comentaris.
I en aquest punt voldria fer una pinzellada sobre la necessitat de crear estructures destinades a l’observació dels cels perquè, honestament, tot això, malauradament, parteix d’una idea... meva. Un dia, ben contenta, em vaig presentar al comú de La Massana amb un dossier que havia preparat on explicava que si canviaven les bombetes dels carrers, des de casa meva podria veure les estrelles a ull nu. Jo i tothom. I no només això, que podrien fer un territori Starlight, que és un turisme molt respectuós. El conseller em va dir “ho estudiarem”. Sóc una entusiasta dels cels i, sincerament, mai hagués previst que aquella visita emocionada i moguda pel bé comú i el respecte a la natura finalment engendrés un projecte tan terrible pel bé comú i el respecte a la natura.
En part per això, el concepte que no m’abandona des que vaig llegir la notícia i que crec que és l’eix al voltant del qual pivota tot és LEGITIMITAT. Si legalment està previst que les persones que ens representen en una casa comuna puguin, sense consulta prèvia, només perquè se’ls ha acudit, privar a la resta d’un cim col·locant una construcció. Si la llei ho permet, i tinc pocs dubtes que ho fa, la llei no és bona. Perquè aquestes persones que ara ens representen i a qui la població ha encomanat la gestió de totes les coses, marxarà. I aquell mirador immens, romandrà per sempre més. No hauria de ser la llei una mica més curosa protegint els espais naturals de les idees de les corporacions? No hauria de garantir l’accés a la muntanya tal qual és? Perquè si permet que un comú pugui decidir construir equipaments als cims, és una mala llei. I si és una mala llei l’hem de canviar. No podem sostenir un encaix legislatiu que hipotequi el patrimoni natural de generacions. De la mateixa manera que la llei va permetre construir torres ingents en el seu dia i ara tot són penediments i canvis legals perquè constatem que és un element indesitjable que no volem repetir. Un error. No és possible superar el merament legal amb concepcions morals del que ha de ser el nostre país? No hi ha manera que les persones que promouen aquestes infraestructures tan decisives, permanents i qüestionables mediambientalment diguin “ho podem fer, però no està bé i no ho farem”?
“Hem d’empènyer per fer lleis que protegeixin realment les nostres muntanyes d’aquest sabotatge, d’aquest foc amic, d’aquesta violència en nom del turisme”
Les muntanyes son tot el que tenim. El que ens defineix. Andorra és muntanya viva. No les podem convertir en versions facilitades per un turisme que no es vol posar botes per anar a un mirador i que no vol suar per fer un cim. Les muntanyes ja són miradors 360º, no cal que hi fem res. Aquesta febre pel creixement ens està portant a destruir el que som com a país. Per favor, no construïu un mirador a dalt de La Capa. Perquè, potser, després voldreu fer un telefèric per arribar-hi. Ja que tenim telefèric fem un hotel de luxe (recordeu el projecte de complex hoteler que havien dissenyat al costat de l’heliport aprofitant que arrasaven mig bosc de Pal). Penseu en el pont tibetà, com que han creat un problema, doncs construïm un telefèric per solucionar-lo. La ferralla crida la ferralla i cada com més ginys, més postureig, més instagramable tot. I si el poble s’hi oposa, accionem les palanques legals necessàries perquè ho puguem fer igualment.
En una de les respostes del comú a la queixa d’un usuari a xarxes, deien: “Serà un dels escenaris a més altura d’Europa, no només un mirador 360”. Com si fos una perícia de la que estar orgullós. Un tret positiu, un reclam. Quan el que està dient en realitat és que a Andorra no tenim lleis que protegeixin els espais naturals com ja ho fan arreu d’Europa. Aquest fet singular ens assenyala, però no precisament per a bé. Un altre cop el descrèdit a canvi de turisme. Un altre cop el canvi permanent a la natura per acollir atraccions.
Com a polítics hem de saber parar. Com a ciutadania hem de tenir el poder de dir als nostres representants que una idea no ens representa, que no la volem. Com sortosament es va fer amb el projecte que pensava transformar Les pardines i Engolasters en un ‘ecoparc’ d’atraccions. Hem d’empènyer per fer lleis que protegeixin realment les nostres muntanyes d’aquest sabotatge, d’aquest foc amic, d’aquesta violència en nom del turisme, del creixement desaforat, de la pèrdua d’identitat i d’afanys personals que superen l’encàrrec que fa el poble quan tria: gestionar sàviament el que és de tothom.
I l’Alt de La Capa és de tothom. I els seu accés és lliure. No hi ha legitimitat possible que tombi això. I mentre la llei canvia o no al ritme que canvien les lleis, per què no ens organitzem? Per què no utilitzem el poder del col·lectiu per revertir aquest model que ens imposen i mirem de salvar La Capa abans no sigui massa tard?