L’habitant de classe mitjana, en aquest país està sempre a la vora de l’abisme. De fet, si aquest té bones vistes, millor. I arriba el dia que et jubiles i en veure què et queda de pensió et venen unes ganes revolucionàries d’assaltar un banc. A més, has d’assumir l’exagerada ostentació d’influenciadors, pilots de motos, i fauna diversa com Miguel Bosé, amb una cara que fa més por que Jigsaw..
Avui poden ser creadors de continguts o babaus, demà, inversors immobiliaris i demà passat, obrir un restaurant amb nom italià o japonès. Això, quan treballar no garanteix res, però dona una tranquil·litat estupenda per dormir cada nit, unes set hores sense remordiments de consciència. Aquí, amb els nou-rics que més aviat són polls ressuscitats, els diners tenen molt de teatre i de postureig mentre ells semblen personatges secundaris de la seva pròpia vida.
“Han arribat algunes empreses de pa sucat amb oli i de dubtosa reputació”
Han arribat algunes empreses de pa sucat amb oli i de dubtosa reputació. Un escenari que hauria estat ideal per l’entramat de l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. El nom de l’agència de les seves filles, What The Fav, sembla que l’hagi triat un negre del Bronx empipat. A Análisis Relevante, el jutge creu que el més rellevant no era l’anàlisi sinó el que cobrava l’analista. Una empresa amb dues paraules que semblen buides, però que realitat estan plenes de matèria fosca. La cirereta en el pastís dels noms, però, la posa l’empresa de la lampista del PSOE, Leire Diez i Mediaciones Martínez SL.
Fa olor de naftalina, a vinyeta de Mortadel·lo i Filemó, i a refugiats de la Guerra Civil espanyola. What The Fav potser ens deixaria amb la mosca darrere l’orella, però segur que confiaríem plenament en Mediaciones Martínez SL. Trobaria fàcilment un prestanoms. Ai!, no, que aquesta figura ja no existeix.