En aquest article volem posar en relació l’aprenentatge, la salut i el benestar dels infants i adolescents amb l’alimentació saludable als menjadors escolars, centrant-nos especialment en la importància de l’acompanyament educatiu del monitoratge durant l’espai migdia.

En primer lloc, cal definir quin és el propòsit dels menjadors escolars. Tal com assenyala l’Agència de Salut Pública de Catalunya (2020), una alimentació equilibrada és fonamental per al correcte desenvolupament físic i cognitiu dels infants. En les franges d’edat que atenem —des dels 5 fins als 16 anys—, els alumnes es troben en una etapa clau de creixement i de consolidació d’hàbits.

Aquest procés no és únicament corporal, sinó també mental. Una dieta adequada contribueix a mantenir els nivells d’energia necessaris per afrontar tant les exigències físiques com les intel·lectuals del dia a dia, afavorint així una evolució saludable. Un infant ben alimentat mostra una millor capacitat de concentració, memòria i rendiment acadèmic.

“Menjar de manera saludable a l’escola va molt més enllà de satisfer una necessitat bàsica; és una oportunitat educativa que contribueix a l’aprenentatge, reforça la salut i afavoreix el benestar integral dels infants i adolescents”

El paper educatiu del monitoratge

Els monitors i monitores que l’AMPAEA assigna als menjadors escolars tenen un paper educatiu essencial. Més enllà de la supervisió, la seva funció principal és acompanyar els alumnes en la construcció d’hàbits alimentaris saludables, equilibrats i sostenibles.

Aquest acompanyament es concreta, entre d’altres accions, en:

• Ajudar-los a prendre consciència de les racions adequades.

• Afavorir una alimentació variada i equilibrada.

• Estimular la curiositat i l’acceptació de nous aliments.

Un exemple quotidià d’aquesta tasca educativa és el moment de servir-se aigua o fruita. El monitoratge recorda als infants la importància d’una correcta hidratació i del consum diari de fruita fresca, alhora que els encoratja a fer-ho de manera autònoma. D’aquesta manera, no només es vetlla per la nutrició, sinó que també es reforcen valors com l’autonomia, la responsabilitat i la convivència al voltant de la taula.

Un dels àmbits on es posa més èmfasi, especialment a les escoles de primària, és el foment de l’autonomia personal. El funcionament del menjador s’organitza a través de petites responsabilitats compartides: cada taula reparteix funcions com servir l’aigua i el pa, repartir els tovallons o netejar l’espai utilitzat. En alguns centres, fins i tot, són els mateixos alumnes qui decideixen la quantitat de menjar que es posen, sempre amb l’orientació adequada.

Pel que fa als menjadors de segona ensenyança, l’acompanyament del monitoratge se centra a reforçar els hàbits adquirits durant l’etapa de primera ensenyança i a dotar els joves de més autonomia en la presa de decisions, tant en l’elecció com en les quantitats dels aliments. En aquestes edats, els monitors i monitores també estan preparats per detectar possibles alteracions en els hàbits alimentaris, ja que és una etapa en què poden començar a aparèixer trastorns de la conducta alimentària.

Tant en l’etapa de primària com en la de secundària, el monitoratge orienta i assessora els alumnes, però és important destacar la tasca conjunta amb les famílies. Interessar-se pel que els infants treballen al menjador i al pati, reforçar aquests aprenentatges a casa i fer arribar a l’escola qualsevol canvi o dificultat detectada en l’àmbit familiar ens permet avançar tots en la mateixa direcció i afavorir que els infants interioritzin millor els valors que volem transmetre.

Aquestes dinàmiques compten amb el suport constant del monitoratge, que vetlla perquè es duguin a terme en condicions òptimes i amb una finalitat educativa clara. L’objectiu final és que aquests hàbits es normalitzin i esdevinguin eines útils per a la vida adulta.

En definitiva, menjar de manera saludable a l’escola va molt més enllà de satisfer una necessitat bàsica. És una oportunitat educativa que contribueix a l’aprenentatge, reforça la salut i afavoreix el benestar integral dels infants i adolescents.

Els menjadors escolars, amb el suport actiu del monitoratge, es consoliden com un espai privilegiat per transmetre valors, reduir desigualtats i formar persones més autònomes, responsables i conscients del seu entorn alimentari.