Ho haig de reconèixer. Potser perquè no acostumo a fer gaires articles d’opinió (prefereixo centrar-me en la meva tasca informativa i interpretativa), m’ha costat una bona estona decidir quin qualificatiu faria servir al títol d’aquest. Pel cap em passaven paraules molt més gruixudes i malsonants. I, tot i que tinc la convicció que serien igualment justes, he preferit emprar “inconscients” per mirar de no ofendre ningú i, qui sap, amb l’esperança (sempre es diu que és el darrer que es perd) que pugui servir per conscienciar algun dels qui si sentin al·ludits.

“Ara no ens obliguen a confinar-nos; podem sortir de casa però amb un element de protecció per a nosaltres i la resta de persones. I encara hi ha gent que creu que no va amb ells”

La veritat és que no m’hauria de sorprendre. Tot i els aplaudiments des dels balcons o les finestres, que alguns sembla que tinguin ganes d’haver de repetir, no deixem de ser la societat -l’andorrana, la catalana i l’espanyola- a la qual se’ns deia que no es podia parlar pel mòbil mentre es conduïa i hem passat a enviar-nos missatges de WhatsApp. O coses pitjors encara.

I, ara, una part important -cert, no majoritària però nombrosa al cap i a la fi- d’aquesta societat fa el mateix amb una obligació que, seguint els criteris científics (els que han de prevaldre en una situació de pandèmia), ens demanen les autoritats. De moment, no ens diuen que ens hem de tornar a tancar a casa. No. Ens indiquen que podem sortir, però portant un element de protecció, per a nosaltres i per a la resta de persones, com és la mascareta. I ens trobem que hi ha gent que, set mesos i prop de 60 morts després (i ja no vull ni mirar a l’estranger), encara creuen que no va amb ells.

Sóc el primer a admetre que la mascareta és incòmoda. En el meu cas, a més, porto ulleres i això em provoca que les ulleres se m’entelin contínuament. Gairebé puc dir que el meu major risc no és el coronavirus sinó travessar el carrer i no veure un cotxe o topar amb un fanal. Però la porto. Suporto aquesta incomoditat pensant que és positiu per mi però també per la resta de la gent. No puc entendre, doncs, a qui no ho fa i no té un motiu just.

“En el fons, a més d’inconsciència, hi ha egoisme. I, en moltes ocasions, egoisme no vers gent desconeguda sinó amics, companys de feina i, fins i tot, familiars”

Els darrers dies, segons ha anat pujant el nombre de contagis i, de nou, el malaurat comptador de mort, encara indigna més veure gent sense la mascareta al carrer i a certs llocs. O també, perquè no hi ha excusa, amb ella baixada o amb el nas per fora. Cada cop que en veig un o una així me l’imagino a la platja amb les mamelles per sobre el biquini o la titola per fora del banyador. De debò que, set mesos després, no han aprés encara que sense el nas tapat la mascareta no serveix de res? Alguns fan servir l’excusa que els cau. Doncs, coi, busca un altre que no ho faci, que a qualsevol farmàcia en trobaràs.

En el fons, a més d’inconsciència, hi ha egoisme. I, en moltes ocasions, egoisme no vers gent desconeguda sinó amics, companys de feina i, fins i tot, familiars. Per ara, sembla que ni tan sols l’elevació dels contagis i el risc d’un possible nou confinament els fa entrar en raó.

I és que, una vegada més, em temo que, com en molts altres àmbits, la solució serà el xarop d’estopa. En aquest cas, econòmic. Ha quedat clar que ja no val confiar en el civisme de la gent. Perquè, malgrat que el 80 o el 90% de la societat compleixi, que no ho faci la resta és un risc massa gran. Cal doncs, prendre mesures i com més ràpidament millor.

“Cal regular sancions exemplars, que (si és jurídicament possible) s’han de pagar a l’instant i que no només les puguin imposar els agents de policia”

Al meu entendre, s’ha de regular per llei una sèrie de sancions exemplars per aquests inconscients (els de la mascareta i els que se salten altres mesures sanitàries bàsiques). No sé si, jurídicament, és possible però també caldria que la multa s’hagi de pagar a l’instant i que, només en cas d’un recurs amb èxit, es pogués recuperar els diners abonats. Seria interessant, a la vegada, que la competència per imposar-les no la tinguessin només els agents de policia sinó que altres col·lectius, com ara els urbans, també ho poguessin fer. I, evidentment, un cop aprovada, cal aplicar-la sense contemplacions.

Estic convençut que, si en una setmana, es pogués explicar que s’han posat 500 multes, pagades ipso facto, per incompliment d’aquesta obligació, clau segons els científics per frenar la Covid-19, alguna cosa canviaria. Només el boca-orella ja faria que molts d’aquests inconscients modifiquessin la seva actitud egoista, reitero, no només cap a la resta de la societat sinó també contra els seus éssers estimats que, al cap i a la fi, són a qui posen especialment en perill.

Etiquetes

Comentaris (15)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.