Hi ha gent que encara es posa nerviosa només sentir la paraula ChatGPT o altres eines basades en la IA. Diuen que és una mena de monstre que s’empassa la creativitat, que ho uniformitza tot, que fa que la gent pensi menys o que afavoreix la incultura i la mandra. Potser sí, potser tenen una mica de raó. Encara que també hi ha exageració en aquestes afirmacions, molta.

D’altra banda, ningú no diu res quan fas servir l’Excel per fer càlculs diàriament, el mòbil per traduir una frase, el teclat de l’ordinador i el Word o la Termomix per fer-te el sopar. Ningú no et diu: “Això és fer trampes”. Però si escrius un text, una acta o un informe amb l’ajuda d’una IA i, de sobte, sembla que hagis comès un pecat. Penso, llavors, si és coherència el que alguns busquen: per què no tornem tots al llapis, a l’àbac, a fer columnes de números a mà, a la màquina d’escriure o a fer el sopar amb l’olla i vuit hores de cocció?

La IA no és el problema. El que realment molesta és el canvi. Ens passa sovint quan ens sentim còmodes amb la nostra rutina, apresa i interioritzada des de fa molts anys, i quan veiem que algú se sap moure dins una eina nova i ens hi comparem. Ens fa sentir una mica desfasats, una mica menys necessaris i una mica menys productius i moderns. I això ens pica. És més fàcil dir “això no és autèntic” o “és un impostor”, que reconèixer, amb un punt d’enveja i d’admiració amagada, que potser ens hem quedat enrere.

Però no és la primera vegada que passa. L’evolució de la tecnologia és imparable; i no forçosament a pitjor. Quan va arribar la impremta, molts van dir que seria la fi de la cultura. Quan es va inventar la fotografia, alguns pintors van dir que l’art havia mort. Quan van aparèixer els ordinadors, hi havia qui jurava que mai n’utilitzaria cap. Quan va aparèixer l’Excel i el Word, molts s’aferraven a seguir utilitzant el llapis i el paper. Quan va sorgir l’MP3, molts deien que es mataria la música. I mira’ls ara.

“El progrés no demana permís. O l’abraces o t’hi encalles. Cadascú decideix. No cal venerar-lo, però tampoc cal fugir-ne ni ser intolerant”

Les eines basades en IA, i concretament ChatGPT, no són tan diferents. No ha de pensar per tu, només et segueix el fil i t’ajuda a canalitzar els teus pensaments. És com tenir algú al costat que t’ajuda a posar ordre al que tens al cap. De vegades ho encerta. D’altres, no tant. O t’escriu bajanades que cal verificar i llavors has de fer els “deures”, l’has de guiar més, cosa que t’obliga a millorar la teva capacitat d’expressar el que tens en ment (que tot sigui dit, és un exercici enriquidor). Però també hi ha polítics, assessors financers, professionals de tota mena, gurus d’empoderament personal, companys de feina, pares, amics… que de tant en tant diuen ximpleries i ningú els acusa de ser ‘fake’.

Quan es diu que fer servir una IA és fer trampes… Quines trampes? Si expressa el que volies dir, si el resultat és bo, si obtens la finalitat que volies, si subscrius el que t’ha aportat, si pots gestionar la feina més àgilment... On és la trampa? Escriure o crear amb una eina IA no és menys vàlid que retocar fotos digitalment o escriure amb un teclat en lloc d’una màquina d’escriure. O bé passar el corrector en lloc d’aprendre bé el català, escalfar el sopar amb el microones en lloc de l’olla, automatitzar càlculs financers en lloc de mantenir llibres comptables manualment o produir música amb l’ajuda d’un ordinador en lloc d’instruments reals. No hi ha mètodes purs, només intencions.

El que cal és no perdre el criteri. Si deixes que la màquina pensi per tu de principi a final, és evident que t’estàs rendint, que potser tens un petit problema de base. Però no ens enganyem, si la fas servir per anar més enllà de les teves idees inicials, per anar més de pressa, per ser més fiable en els teus càlculs, per arribar a un punt que abans no podies assolir, això no és fer trampes: és evolució. O ho prens o ho deixes. Això és decisió teva.

Per a alguns s’ha posat de moda la nostàlgia de l’abans, on jo mateix no negaré que hi tinc un peu. “Abans sí que era tot autèntic”. No, siguem pragmàtics, abans sovint tot era més lent i en molts casos imprecís. No sempre millor, encara que no sempre dolent tampoc. Jo mateix ho veig cada dia en la meva feina, on la tecnologia IA ha arribat a punts impensables i excitants, en el sentit més brutal i positiu, revelador. Fer servir eines basades en IA no et treu l’ànima. Et mostra altres punts de vista que rondaven al fons del teu cap i et mostra que pots aprofitar el temps que abans perdies donant mil voltes a idees o que perdies fent processos rutinaris, mecànics, avorrits, lents i, de vegades, ineficients.

“El progrés no demana permís. O l’abraces o t’hi encalles. Cadascú decideix. No cal venerar-lo, però tampoc cal fugir-ne ni ser intolerant. Si aprenem a gestionar-ho, no és la fi de la intel·ligència humana”

Dir que un text elaborat amb l’ajuda d’eines IA no és ‘veritable’ és com dir a un enginyer arquitecte que no té competències perquè utilitza simulacions digitals en lloc de maquetes de cartró. Si amb IA revises el teu text, si trasllada i transmet el missatge que tenies en ment, si controles el resultat, potser caldria considerar que també és vàlid. Et podrien dir que no té tant mèrit com si ho haguessis fet tu totalment sol? Potser sí. Però tots copiem, tots imitem, tots ens nodrim i aprenem de les coses que ja existeixen, de les que hem ‘begut’ intel·lectualment al llarg de tota la nostra vida. No hi ha puresa, no hi ha autenticitat genuïna, només transformació i interpretació basada en la nostra experiència, en els nostres coneixements, i sobretot, en la nostra visió personal del món i de la realitat.

El progrés no demana permís. O l’abraces o t’hi encalles. Cadascú decideix. No cal venerar-lo, però tampoc cal fugir-ne ni ser intolerant. Si aprenem a gestionar-ho, no és la fi de la intel·ligència humana. Potser és la prova que encara podem millorar-la i fer-la servir per gaudir de més temps de qualitat i arribar a avenços professionals que abans, simplement, no podíem aconseguir de cap manera, o a un cost raonable.

Alhora, enyorar el temps en què tot es feia a mà o amb un procés més tradicional potser té un punt romàntic. I ho accepto, a mi em passa sovint. Però confondre romanticisme amb veritat absoluta és un error. La màquina no ens roba res. Només ens mostra com som quan tenim poder i pressa alhora, quan tenim requeriments professionals o quan necessitem assolir un compromís amb els ideals que nosaltres mateixos busquem.

I el repte, crec, no és aprendre a fer servir ChatGPT o altres eines basades en IA, sinó a aprendre a conviure amb elles. El repte és acceptar que és aquí, que el món no tornarà enrere, i que la diferència no la farà la tecnologia, sinó com la fem servir cadascun de nosaltres en el nostre dia a dia. Molts joves ja ho tenen clar. Molts adults, en canvi, estem excitadíssims amb el que ens ve a sobre (molt més aviat del que ens pensem). I els que dubten, encara estan aprenent a perdre la por… O a perdre el temps criticant els que la fan servir.

Per cert, pels puristes, no cal que vagin a verificar si aquest text està escrit amb l’ajuda d’eines IA. Ja els hi dic jo: hem anat gairebé a mitges, aproximadament al 40-50%. I de pas confirmo que he utilitzat teclat, Word, corrector i diverses anades i tornades a ChatGPT. I també els hi estalvio la molèstia de verificar-ho: Scribbr diu que tot aquest text està generat al 100% per un humà (no m’ha permès fer una segona verificació), Originality.ia diu, primer, que el 68% és IA i a la segona verificació diu que el 99% és humà, QuillBot diu que és 100% humà (no m’ha permès fer una segona verificació, ja que és una plataforma compartida amb Scribbr), GPTZero diu que és IA al 79% i a la segona verificació diu que és 99% humà; i, finalment, Copyleaks diu que no detecta aquest idioma, el català. Potser caldria qüestionar-se també la veracitat absoluta dels resultats d’aquestes plataformes. Sobretot quan algunes clamen, fins i tot, que tenen un 99% de precisió i la realitat és que cap ha encertat –ni s’hi ha apropat– en el cas d’aquest text. Que cadascú en tregui les seves conclusions. Agrairé llegir-les a continuació, als comentaris.