Aliè als canvis al bisbat d’Urgell i al sotrac emocional per la marxa de mossèn Pepe Chisvert, l’’home barbacuensis’, un dels personatges més prodigiosos i fascinants de la natura, va donar el tret oficial a la temporada de costellades amb l’Aplec de Canòlich. Equipat com si hagués de travessar l’Himàlaia, va prendre possessió d’un cortal de matinada, no fos cas que es quedés sense lloc, constituint-se en l’avançada d’un exèrcit que es va desplegar en successives onades: dona, fills, tiets, cosins, padrins, nets i amb una intendència que feia creure en una mudança més que en una activitat a l’aire lliure.
“El cap de família i doctor emèrit en barbacoes edifica amb quatre llençols i unes pinces d’estendre, complexes obres d’enginyeria civil”
El cap de família i doctor emèrit en barbacoes edifica amb les seves mans, quatre llençols i unes pinces d’estendre, complexes obres d’enginyeria civil que semblen la suite presidencial de l’hotel Negresco, amb una porta d’entrada a Hogwarts i una d’emergència que dona a Nàrnia. Fins i tot els nous premis d’arquitectura d’Andorra no descarten incloure, en la propera edició, un guardó per a aquesta modalitat en l’apartat de recintes multifuncionals, amb puntuació especial per a les aplicacions de les barnilles dels para-sols per a penjar-hi la bata de la padrina, el davantal de la tieta, la bota de vi, les tovalloles i les samarretes.
És un desplegament tan espectacular com el dels clans escocesos amb la milícia de Wallace a ‘Braveheart’, sota la direcció del cap de família, amb una gorra de Pinsos El Garrí al cap i la camisa descordada fins al melic. A més de candidat a un premi d’arquitectura, també ho serà al Nobel de la Pau. Ha aconseguit fer de mitjancer a totes les discussions familiars i sense que se li cremessin les costelles.