Els darrers dies hem vist com la problemàtica de l’habitatge, no només està a l’ordre del dia a casa nostra, Andorra.

Fa unes setmanes el desgast de la crisi de l’habitatge amb una estocada final del proper president dels Estats Units amenaçant amb una guerra comercial, ha fulminat al president del Canadà Justin Trudeau que no ha aguantat la pressió i deixa el càrrec que ha ostentat els darrers 8 anys.

Aquesta setmana el president Pedro Sanchez ha anunciat unes mesures i pla de xoc per intentar recuperar habitatge de lloguer residencial a Espanya.

“Més habitatge públic i privat de lloguer i més restriccions en immigració faran que a poc a poc la balança s’estabilitzi i ens doni un respir pel que fa a la major preocupació actual de la ciutadania; totes aquestes mesures de forma sumada i complementària faran que en pocs anys l’habitatge passi a no ser la preocupació principal de la gran majoria de ciutadans”

El problema de l’habitatge s’ha convertit en un dels principals reptes que tenen les societats desenvolupades a nivell global. Aquestes societats han de fer front a un greu problema d’enormes implicacions socials i econòmiques davant les quals els governs i institucions públiques de cada estat implicat no poden fer vista grossa per molt Liberals i no intervencionistes puguin ser. Cal donar una resposta, això si equilibrada, a aquesta problemàtica i doncs cal a pesar de la ideologia que pugui tenir cada Govern, intervenir en la mesura que escaigui per mirar de suavitzar els greus problemes d’accés a l’habitatge que tenen molts ciutadans.

Davant aquesta greu crisi, ens cal més habitatge, millor regulació i seguir donant ajudes a aquells que els calgui sempre de forma ben justificada.

Els darrers anys, veient la problemàtica accentuar-se, el Govern Andorrà està construint habitatge públic com a prioritat d’inversió per mirar de compensar la poca oferta privada en habitatge de lloguer. És cert però, que per molta nova proposta d’habitatge públic que impulsem, si el creixement demogràfic és superior a la nova oferta d’habitatge mai arribarem a compensar i seguirem en dèficit, per aquesta raó amb iniciatives legislatives impulsades des del Govern, com ara la llei òmnibus per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària o altres mesures de control de la immigració ja emprades darrerament han fet que el creixement demogràfic s’atenuï i hagi pràcticament minvat a la meitat de l’any 2023 (2.000 noves persones residents) respecte a l’any 2022 (4.000 persones residents). Hem passat a créixer un 4% el 2022 per un molt més moderat 2% el 2023 i aquesta tendència a la moderació serà premissa, sempre fent equilibris amb la necessitat real de mà d’obra per poder tenir molts dels comerços i negocis establerts oberts i operatius.

Més habitatge públic i privat de lloguer i més restriccions en immigració faran que a poc a poc la balança s’estabilitzi i ens doni un respir pel que fa a la major preocupació actual de la ciutadania. Totes aquestes mesures de forma sumada i complementària faran que en pocs anys l’habitatge passi a no ser la preocupació principal de la gran majoria de ciutadans. L’executiu té clar el camí a seguir i està oferint una resposta decidida i equilibrada per resoldre el problema. Fugint dels extremismes i no oblidant que un problema d’aquesta magnitud no es pot resoldre d’un dia per l’altre i les accions a emprar han de ser extremadament quirúrgiques, ja que tallar d’un dia per l’altre el model establert fins al moment pot tenir unes conseqüències econòmiques desastroses per alguns dels actors afectats. Una dada que ens demostra la bona feina feta, que les mesures preses han estat efectives i que certament convida a l’optimisme és que aquest 2024 l’increment del PIB serà superior al de la inflació i, per tant, el ciutadà haurà crescut lleugerament en poder adquisitiu, el país serà més ric i el ciutadà també. Com diria el Laporta “Al loro, que no estamos tan mal!”. Encara queden molts deures per fer, però la bona feina feta duu els seus fruits i la tendència negativa a poc a poc s’ha invertit i ja anem de cara a un panorama més engrescador i menys catastrofista.