Les constitucions estableixen la voluntat d’un grup de persones en la creació i funcionament com una entitat de Dret autònoma, indicant les finalitats que dita entitat tindrà i establint els drets i obligacions dels seus membres entre sí i entre ells i l’ens jurídic. Les societats mercantils, les ONG, les fundacions totes elles necessiten un acte constituent que reflecteixi la voluntat d’un grup de persones que les creen: els fundadors.

El mateix succeeix amb els estats. Es necessita una voluntat popular que declari la Constitució de l’Estat, regles del seu funcionament i els drets i obligacions dels seus ciutadans. 

Andorra va convertir-se en un Estat independent amb l’aprovació per referèndum de la Constitució el 14 de març de 1993. Veníem d’un règim feudal. Sotmesos als Co-Prínceps i dels quals ens vàrem alliberar de forma pacifica, sense guerres. Aquell esperit constituent i de llibertat que molts anys abans havia arribat als nostres veïns, per fi arribava a Andorra. Avui ha desaparegut.

“Andorra serà el que els andorrans volem, però jo no vull l’Andorra actual. És necessari foragitar de les institucions aquelles persones que no treballen pel bé comú ni per un Estat Social, Democràtic i de Dret”

Al 1993 volíem mantenir unes relacions harmòniques amb la resta del mon i amb els nostres veïns sobre la base del respecte, la convivència i la pau. Quina pau volem tenir mentre hi hagi països en guerra, sigui a Ucraïna, a Palestina, Síria, Iemen o Etiòpia?

Enviar armament perquè el poble ucraïnès es defensi de Rússia, però sense intervenir en dita guerra, significa enviar a morir a gran part de la població Ucraïnesa, doncs no tenen ni la formació ni la capacitat per lluitar contra Rússia. Donar armes i no intervenir en el conflicte és tirar la pedra i amagar la mà, tirar benzina al foc. La pau necessita de més diàleg no de més armes. Andorra ha preferit sumar-se a les sancions contra Rússia que participar activament per la pau. 

Andorra tampoc està exempta de retrocessos en matèria de drets fonamentals. La darrera, aquest dijous passat quan vam saber que el Ple del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) no ha d’indemnitzar tres andorrans per haver estat 100 dies en situació de detenció il·legal. És un tema d’interpretació, diuen. Lamentable. Una mostra més del corporativisme judicial del nostre país. Entre organismes jurisdiccionals es tapen les vergonyes i vulneren, en lloc de defensar, els drets fonamentals dels nostres ciutadans. Recordem que encara no han estat jutjats i per tant els assisteix la presumpció d’innocència. El més greu de tot és que el TSJ parla de diferents interpretacions quan en realitat el que ens trobem és un canvi d’interpretació per mantenir en presó il·legal a quatre ciutadans andorrans.

Andorra serà el que els andorrans volem, però jo no vull l’Andorra actual. És necessari foragitar de les institucions aquelles persones que no treballen pel bé comú ni per un Estat Social, Democràtic i de Dret. Mentrestant poden continuar disfressant la realitat amb resolucions que justifiquin la presó il·legal dels nostres fills o ens fan part de conflictes internacionals al més pur estil del ‘Trio de les Açores’. En fi, feliç 14 de març del 2022. O potser no.