Es troba a faltar, i amb rapidesa, una campanya a change.org per demanar un canal temàtic que transmeti en directe les assemblees generals de les Nacions Unides de Nova York. Un National Geographic Wild, Animal Planet o l’opció digital RTVE Reino animal per ser testimonis dels costums d’alguns animals que, per sort, s’assemblen poc a la resta d’humans. Sense Félix Rodríguez de la Fuente o Steve Irwin, el ‘caçador de cocodrils’, sempre ens quedaran els comentaris d’Evelyn Segura a ¡Qué animal!.
A l’ONU hi ha el primat Donald Trump donant-se cops al pit com King Kong, però en comptes d’enfilar-se a l’Empire State Building puja a una estrada. O Benjamin Netanyahu com un tauró blanc que activa una por primària a les coses desconegudes i que provoca una fugida massiva, en el seu cas de representants diplomàtics. No s’ha de perdre de vista als líders africans, tan acolorits com un peix mandarí, alguns dels quals estan allà asseguts sense saber que hi ha hagut un cop d’estat al seu país i ja no pinten res. I molt de compte amb la mirada obliqua dels orientals, que observen el món com els lleons depredadors contemplen la sabana. Però en aquesta fastuosa biodiversitat de les Nacions Unides, que va des d'organismes microscòpics i senzills fins a mamífers gegants, l’exemplar més camaleònic és la veneçolana Delcy Eloína Rodríguez Gómez. Un prodigi de la naturalesa en termes evolutius. Els seus petons són letals com el títol de la cançó del grup Diamantes Rotos que forma part del seu àlbum ’Adicción’.
“En la biodiversitat de l’ONU l’exemplar més camaleònic és Delcy Rodríguez”
Si mai la intel·ligència artificial acaba amb la humanitat nombre sobreviuran algunes rates, les paneroles i Delcy, la dels vuit cognoms veneçolans. La seva traïció supera els millors moments de l’antiga Roma com els assassinats del líder lusità Viriat i del dictador romà Juli Cèsar o la malifeta espanyola del Conde Don Julián, qui va facilitar la invasió musulmana. El que hauria gaudit Judes amb una Delcy al costat en el segle I dC. Mentre, Nicolás Maduro, aquell a qui es compara popularment amb un ruc, es passeja tranquil·lament per una presó de Brooklyn. I per seguir aquesta tendència de moda urbana potser ho fa amb un xandall amb estampat animal.