La gasosa és la prehistòria dels refrescos i de noms com La Cenicienta, La Higiénica, La Pitusa o L’Andorrana. No ho certifica cap pel·lícula però hi va haver una època en què les gasoses eren per a l’estiu. Si es viatjava per Espanya, es podia comprovar que cada poble tenia la seva: La Minerva a Ciudad Real, la Revoltosa de Béjar o l’Angélica de Ciudad Rodrigo. I no en demanessis una altra marca perquè es podia provocar més tensió que en una telenovel·la turca.
Ara bevem aquestes marques que tenen la gasosa incorporada però és impensable que d’aquí uns anys ningú tingui un accés de nostàlgia recordant els ‘tintos de verano’ Sandevid, Tintopía, Ulalá o Lerele ni aquestes cerveses amb nom de raper latino: Radler, Shandy o Ramblers.
Com deia Don Hilarón a la sarsuela ‘La verbena de la Paloma’, “els temps canvien que és una barbaritat”. També en els hàbits de beure i es fan experiments sense gasosa pervertint aquella frase d’Eugeni d’Ors. De cerveses n’elaboren d’artesanes, de commemoratives, del país, la ‘vintage’, dels monjos del Segon Orde de Sant Francesc, de mantega, de patata, i d’arqueològiques fetes de la mateixa manera en què als països nòrdics, el gegant Oegir l’oferia al deu Wotan.
“Hi ha begudes que les cobren a un preu que podries pagar el PIB anual de Botswana”
Te les cobren a un preu que podries pagar el PIB anual de Botswana, aprofitant que hem establert la setmana passada relacions diplomàtiques. Al costat de les cerveses hi ha les begudes teòricament saludables amb uns colors que semblen fruit del miracle, la liqüefacció de la sang de sant Pantaleó al monestir de l’Encarnación de Madrid i els gintònics amb un recipient on hi cap de tot: verdures, quicos, mitja dotzena de plomes de pingüí de Humboldt, pop a la gallega i maduixes.
A l’hora de pagar, mans a la targeta de crèdit, et sents com el coronel Aureliano Buendía de ‘Cien años de soledad’, el qual, davant de l’escamot d’afusellament, va recordar aquella tarda remota en què el seu pare el va portar a conèixer el gel i li va explicar que era un diamant. Sobretot perquè t’han posat tres glaçons, que no has demanat i te’ls han cobrat a preu de Glace Luxury Ice, el gel més exclusiu i que és una esfera perfecta i purificada de minerals, additius i altres especificitats. Ja tenia raó José Arcadio, el pare del coronel Buendía. Allò no eren tres glaçons. Eren tres diamants.