Tinc una única missió després d’enviar desenes de currículums a gairebé totes les empreses d’Andorra, i d’haver modificat deu cops el meu perfil per enfocar-lo a cada oferta: ser sincer amb la realitat. Aviat farà un any que vaig plegar de l'empresa on vaig passar cinc anys de la meva vida. Des de llavors, només he passat per dues feines de prova on, malauradament, no vaig poder continuar. Mentrestant, no paro de formar-me en IA i en tot el que puc per estar al dia.

La vida m'ha fet espavilar des de molt jove; tenia quinze anys quan vaig deixar el col·legi. 

Tres anys després vaig crear, amb dos companys, una de les primeres agències de publicitat del país. Van ser 24 anys d’existència fins que el mercat ens va obligar a tancar amb 16 empleats, una inversió de més de 150.000 € i deutes de 50.000 € un cop indemnitzat el personal. Aquesta ha estat la meva universitat real; s’aprèn més en un i any d’errors i patiment que en vint anys gaudint de l'èxit.

Ara no busco grans càrrecs de despatx ni liderar equips. Simplement vull treballar. 

Si Andorra no és capaç de proporcionar-nos oportunitats reals a partir dels cinquanta anys, qui ho ha de fer? Es parla molt de falta de personal, però es gira l'esquena al talent sènior i local que ha estat tota la vida treballant. 

Tinc cinquanta-vuit anys, dues filles petites per mantenir i fa massa temps que no aporto ingressos a casa. Tenim l'ajuda de l'entorn, però tinc dignitat i vull fer el que sempre he fet: treballar, em mereixo un salari digne com tothom. Si Andorra no és capaç de proporcionar-nos oportunitats reals a partir dels cinquanta anys, qui ho ha de fer? Es parla molt de falta de personal, però es gira l'esquena al talent sènior i local que ha estat tota la vida treballant. Sembla que importi una merda l'experiència de més de 30 anys en actiu amb els seus fracassos, èxits, intuïció, prudència, responsabilitat, anticipació i renúncies.
Quan t’estreny la gana i has de tirar una família endavant, t'agafes a un ferro roent. 

Només demano que el mercat laboral andorrà ens torni la mirada i trobi un equilibri just entre els títols universitaris i la saviesa de l'experiència. Tots tenim dret a una feina digna, independentment de si passes dels cinquanta o tens 2 màsters i 40 Diplomes.