- Qui es farà càrrec de la meva filla quan jo no hi sigui?

- Qui vetllarà per les meves necessitats quan jo no pugui fer-ho?

En aquestes dues preguntes trobem l’origen de la Fundació Privada Tutelar del Principat d’Andorra, era l’any 2007 i naixia la Fundació amb l’objectiu de donar-hi resposta. Des d’aleshores la Fundació treballa per acompanyar a persones vulnerables en el seu desenvolupament personal, en l’assoliment dels seus reptes i projectes vitals, i per tal d’afavorir la seva autonomia. Unes necessitats existents fa quinze anys, unes necessitats ben actuals, i unes necessitats existents en el futur.

“Si fem un balanç d’aquests quinze anys, la Fundació ha viscut un creixement innegable; ha passat de deu persones acompanyades en els seus inicis a més de cinquanta a dia d’avui”

Vist amb perspectiva, podríem dir que l’objectiu primer de la Fundació s’ha assolit amb escreix, tant és així, que m’atreviria a dir que el nostre propòsit actual va més enllà, la nostra raó de ser és la de fer de la Fundació, el lloc on trobar l’ajuda, el suport i l’escalf requerit, com si de casa es tractés. Com ens diu la Maria “Sou com la meva família, sempre hi sou quan ho necessito”. Això si, sense perdre de vista que les millores socials per les quals treballem passen per defensar, promocionar i desenvolupar els drets de les persones que acompanyem.

Si fem un balanç d’aquests quinze anys, la Fundació ha viscut un creixement innegable; ha passat de deu persones acompanyades en els seus inicis a més de cinquanta a dia d’avui, disposa d’un equip multidisciplinari que permet oferir un servei de qualitat, i gaudeix del reconeixement de les pròpies persones acompanyades. Sense anar més lluny, fa uns dies la Marta em comentava: “Em doneu solucions i m’ajudeu a portar el control de la meva vida. També tinc gent amb qui parlar”.

Tot i la feina feta, som conscients que el camí a recórrer és llarg, que avui dia encara hi ha necessitats socials que no reben prou atenció, que sense ànim de voler ser pessimista, els escenaris de futur que se’ns presenten no són del tot esperançadors, però hi seguirem sent. Hi seguirem sent i seguirem creient que la tasca de sensibilització és el camí a seguir cap a la implicació social i cap al creixement del teixit social andorrà.