Resolt un dels grans enigmes de la humanitat: ‘A la recerca del temps perdut’ és el segon llibre més llarg de la història. El primer és l’etiqueta d’aquell jersei que et vas comprar fa un parell de setmanes al Zara en ple ‘Andorra Shopping Festival’. L’obra de Marcel Proust té 9.609.000 caràcters, força menys que la informació de rentat de la peça de roba, que sembla un testament de la reialesa.

És “un relat imprevisible i captivador” i “un exercici de geometria descriptiva” però poc clars. Sembla el discurs de l’Arquitecte a ‘Matrix Reloaded’, que comparava la vida amb el romanent d’una equació no balancejada connatural. I tu que no recordes ni quatre elements de la taula periòdica, et sents com el matemàtic Alan Turing, intentant desxifrar el codi de la màquina alemanya de criptografia Enigma durant la Segona Guerra Mundial.

“Et preguntes si aquella creu significa que has de rentar la peça en sec o que necessita un cicle curt”

Per això et preguntes si aquella creu significa que has de rentar la peça en sec, que necessita un cicle curt, un de llarg, un traductor d’arameu o d’alguna altra llengua semítica, o un advocat penalist. Desxifrar les instruccions es converteix en un exercici acadèmic, de susceptible doctorat exprés en algunes de les universitats en línia que envaeixen i envairan Andorra. en algunes de les universitats en línia que envaeixen i envairan Andorra.

Va ser a finals del segle passat o a principis d’aquest quan les etiquetes de la roba es van convertir en un complement més llarg que algunes de les peces, principalment en els anomenats ‘shorts’. No seguir les instruccions de rentat pot provocar que el jersei surti amb més boles que una descendent de l’ovella Dolly, que acabi més rígid que tu, o que canviï de color.

“Tallar les etiquetes és un art que necessita dècades de treball, constància i concentració per assolir la disciplina de mestre”

I com piquen les etiquetes, i tallar-les és un art que necessita dècades de treball, constància i concentració per assolir la disciplina de mestre. Eliminar el fregament sense fer un forat a la roba és un camí obert només per a superdotats, com aquell ninja d’Osaka que pela alvocats amb una cullera i en un microsegon en un tutorial de Youtube.

Després d’encarregar un pijama per a un nadó i comprovar que hi havia més tela a les etiquetes que a la peça sencera, a casa hem decidit comprar només una camisa o un jersei i amb les etiquetes que porta ens confeccionem la resta de vestimenta.