Els esdeveniments que han tingut lloc el gener del 2026 a Caracas, Veneçuela, arran de la intervenció militar dels Estats Units, plantegen interrogants legítims sobre quin ha de ser el paper d’Andorra i dels petits estats sobirans en l’escenari internacional actual. Davant d’aquest debat, és pertinent mirar enrere, però també tenir el coratge de mirar endavant.

El 'Manual Digest' d’Antoni Fiter i Rossell ha estat, durant segles, un referent fonamental del nostre pensament polític. En particular, la seva màxima 28, que recomana 'fer-se l’Andorra', ha sintetitzat una manera d’actuar basada en la prudència, la discreció i l’evitació de conflictes aliens. Aquesta màxima ha estat clau per preservar la pau, l’estabilitat i la continuïtat institucional del nostre país en contextos històrics molt adversos.

Ara bé, reconèixer el valor d’aquesta màxima, prudència, que és el fonament de la filosofia política de les Valls, no implica aplicar-la de manera acrítica ni immutable. Al segle XIX Andorra va optar per obrir-se al món, cosa que al meu entendre ha donat els seus fruits i oportunitats. El món del segle XXI no és el món de Fiter i Rossell. Andorra ja no és una comunitat aïllada entre grans poders, sinó un estat plenament integrat en la comunitat internacional, membre de les Nacions Unides i compromès amb els principis del dret internacional. En aquest nou context, 'fer-se l’Andorra' no pot significar simplement callar o no posicionar-se.

"El món del segle XXI no és el món de Fiter i Rossell. Andorra ja no és una comunitat aïllada entre grans poders, sinó un estat plenament integrat en la comunitat internacional, membre de les Nacions Unides i compromès amb els principis del dret internacional".

Avui, la responsabilitat internacional exigeix definir-se amb claredat quan es posen en qüestió principis fonamentals com la sobirania dels estats, la prohibició de l’ús unilateral de la força i la protecció de la població civil. Avui la causa o pretext és el narco-terrorisme. Quin serà el pròxim? El silenci, en determinades circumstàncies, pot deixar de ser prudència per esdevenir ambigüitat. I Andorra, fidel als seus valors, no pot permetre’s aquesta ambigüitat.

Renovar l’esperit de la màxima 28 vol dir adaptar-la als temps actuals. Vol dir mantenir la prudència i el seny, però combinar-los amb una defensa clara del dret internacional, del multilateralisme i dels mecanismes col·lectius de resolució de conflictes. Vol dir entendre que la neutralitat avui no és absència de posició, sinó compromís amb unes normes compartides per la comunitat internacional.

Des d’aquesta òptica, Andorra pot i ha de continuar actuant amb moderació, però també amb coherència i responsabilitat. Defensar el dret internacional no és prendre partit, sinó defensar les regles que protegeixen els estats, grans i petits, davant l’arbitrarietat i la imposició de la força.

Ser fidels a Fiter i Rossell no vol dir repetir literalment les seves màximes, sinó entendre’n l’esperit i actualitzar-lo. Avui, aquest esperit ens demana preservar la pau no des del silenci, sinó des de la paraula clara, el respecte al dret i el compromís amb una convivència internacional basada en normes i no en la força.