Cada quatre anys el món es torna més petit i més gran al mateix temps. És més petit perquè milions de persones miren la mateixa pilota. I més gran perquè en aquesta pilota tenen cabuda tots els països, totes les llengües, totes les derrotes i totes les esperances. Fins i tot hi ha lloc per les coses que no atreuen els interessats pel futbol. El porter del Japó, per exemple, és negre i té tres nacionalitats; el davanter de França, Michael Olise, va néixer a Londres de pare nigerià i mare algeriana i canta la Marsellesa com si acabés de guillotinar amb els seves pròpies mans Maria Antonieta, Lluís XVI, Robespierre, Danton i Guillaume-Chrétien de Lamoignon de Malesherbes.
Però el cas més curiós és el de Gianni Infantino que no és un personatge d’’El Padrino’ assegut en el Louis' Italian American Restaurant del Bronx a punt d’assassinar Sollozzo i McCluskey. És el president de la FIFA, organitzadora del Mundial de futbol, que no és precisament una ONG. De la mateixa manera lliura un premi a Donald Trump que recomana als homosexuals no anar agafats de la mà a determinats països entre els quals s’inclou Qatar, seu del Mundial 2022.
“Infantino està fent trontollar el misteri de la Santíssima Trinitat que és el dogma central del cristianisme”
Infantino està fent trontollar el misteri de la Santíssima Trinitat que és el dogma central del cristianisme que afirma que Déu és un de sol però existeix en tres persones diferents: el Pare, el Fill i l'Esperit Sant. Perquè hi ha tres Infantinos. Tots són calbs, somrients i llefiscosos. Un apareix veient un partit de futbol a Los Àngeles i hores després, surt a la llotja de l’estadi Foxborourgh, de Boston, mentre els seus ajudants ja li estan netejant el seient VIP al recinte de Guadalajara (Mèxic) a 4.000 quilòmetres, més o menys. Cal suposar que tindrà dret a les pauses d’hidratació com els futbolistes i a uns quants Red Bulls Energy Drink; amb aquest ritme de viatges i de partits perquè un no pot sobreviure a un Espanya-Illes de Cap Verd sense dopatge.
Mentre el Vaticà i els seus insignes estudiosos determinen si excomuniquen Infantino com si fos un nou bisbe de Marcel Lefebvre, ha quedat clar que els presidents de la FIFA són éssers sobrenaturals, sorprenents, situats, tan sols, a un esglaó per sota de la divinitat.