Amb aquest Mundial 2026 fineix una manera d’entendre el futbol. L'historiador Fernand Braudel escrivia que aquest esport compleix la mateix funció que Aristòtil havia reservat per a la tragèdia, en la civilització grega: provocar la catarsi. Això és mantindrà a escenaris com Barcelona, Liverpool, Marsella o Nàpols però ara mateix no és el futbol, el joc on explotar fins a la purificació més autèntica —netedat de flama— les turbulències de la nostra psicologia. Allà on delers del treball, venjances, odis extrems i somnis depurats conflueixen.
Ni tan sols la seva estètica, que es perd en la foscor dels temps, limitada a un utilitarisme elemental i primari, s'adiu ni a l'art, ni a la moda, ni a l'arquitectura ni a la música d'avui. Han arribat, com a ‘Benvingut Mr. Marshall’, els americans però a diferència de la pel·lícula on van passar de llarg, aquí, s’hi han quedat. Pauses d’hidratació, descans a la final del Mundial com a la Super Bowl, figurants a les grades, preus d’escàndol, Trump trucant al president de la FIFA... El futbol amb prou feines manté la fantasia de la mescla interclassista, que difícilment es pot reproduir en d'altres escenaris esportius. Al contrari. Els rics que encara hi van es tanquen en cel·les de vidre i la resta cada cop ocupen cadires més minúscules en espais més atapeïts.
“Tot joc reflecteix les lleis del joc més gran, que és la vida”
Tot joc reflecteix les lleis del joc més gran, que és la vida. I les nostres idees sobre la vida ara les trobem a la vertiginosa complexitat del bàsquet, a la fantasia de l'oci que és l’esquí o el golf, o a la proposta moral que significa el tennis. El nou sentit empresarial penetra amb força amb els absurds jocs americans. Herba artificial, pistes sintètiques, horaris nocturns, recintes mitjans, regits per codis abstractes i ajustats a la televisió. Tot el nou present. Una cultura definitivament urbana.
L'antic futbol, però, és l'últim lloc en el qual es pot connectar amb el fons èpic que va fundar Europa. Parlar de futbol és invocar un referent èpic. La distància d'una mirada arqueològica hi treu dramatisme. Ironitza. Almenys, el futbol, tal com l'hem entès fins ara, haurà tingut, amb el Mundial, un final digne i és segur que deixarà una bella memòria en el camp de l'enyor dels europeus.