Ja no va dels gairebé 10.000 treballadors -més esclaus que treballadors, de fet- que van perdre la vida durant la construcció dels faraònics estadis. Ja no va de la pluja de diners amb la que es va subornar a tot al que calia per tirar endavant una delirant votació per escollir el país amfitrió de la Campionat Mundial de Futbol d'aquest any...

Una vegada més la FIFA, aquesta megamultinacional poderosa i corrupta fins als fonaments, ha fet gala de la seva indignitat donant, aquest cop, un espai de promoció turística i empresarial a una monarquia absoluta despiadada, on no es garanteix la llibertat de premsa ni d'opinió, on l'homosexualitat està prohibida per llei, on les dones són poc més que objectes i que, per a més inri, és sospitosa de finançar moviments integristes a tot el món. Benvinguts a Qatar: un paradís de petrodòlars sense cap història futbolística ni esportiva prèvia, que sense gaire esforç, més enllà de comprar algunes voluntats, ens està donant com a societat una immillorable oportunitat de fer mea culpa i preguntar-nos què estem acceptant i fins a quan ho continuarem acceptant.

“Com a societat un cop més no hem sabut estar a l'altura i els nostres representants, sigui del país que sigui, tampoc”

Ja no hi ha dubtes que l'esport en general, i el futbol en particular, funcionen com l'opi de les masses postmodernes, els polítics ho saben millor que ningú, però des de fa temps, massa crec, som testimonis de com la FIFA, així com el Comitè Olímpic Internacional, es dediquen a blanquejar dictadures i autocràcies de tota mena atorgant organització de mundials i olimpíades, sempre que aquells es puguin permetre pagar la factura. Des del mundial de futbol de 1978 en l'Argentina, ja fa gairebé 50 anys, hem estat passius espectadors dels jocs olímpics de Moscou de 1980 i Pequín 2008, els d'hivern de Sotxi 2014 i Pequín -un altre cop- d'enguany i els mundials de Rússia de 2018 i aquest de Qatar... Tot, per descomptat, amb la complicitat de federacions esportives nacionals, marques patrocinadores, mitjans de comunicació i, últimament, celebritats que fan d'imprescindible caixa de ressonància per la internet social, que contribueixen a vendre al món que són societats modernes, tolerants i democràtiques.

Cada dia a les notícies veiem les atrocitats que es cometen en aquests països i l’autoritarisme que pateixen els seus ciutadans, ningú no pot dir que no sap el que hi passa, però s'acosta la data i la maquinària es mou amb un sincronisme envejable, lubricada amb quantitats gegantines de diners, de manera que, en aquest cas, les dones tutelades o els homosexuals empresonats passen a segon pla, ja que l'important és Messi, Cristiano, Mbappé o qui sigui. Això sí: el logo de la federació nord-americana te les barres dels "colors LGTB" i l'avió d'Alemanya portava uns dibuixets super-cuquis d'inclusió...

Com a societat un cop més no hem sabut estar a l'altura i els nostres representants, sigui del país que sigui, tampoc. Ens queden ara unes tres setmanes de lobotomia qatariana, ja després vindrà Nadal i el mal, un cop més ja s'haurà deixat fer. Però tampoc serà per tant: quan tanquin definitivament els llums dels estadis les nostres vergonyes s'esfumaran un cop més, fins a la pròxima ocasió.