A principis d’any, ens assabentàvem de la pujada del 4,4% en les cotitzacions a la CASS per als autònoms, sumat a l'IPC del 2,7%, implica un increment efectiu proper al 8% en els costos totals, fet que complica encara més l'inici d'una activitat independent. Amb aquest article vull analitzar els costos totals per emprendre des de zero, destacant la complexitat burocràtica en comparació amb altres països i proposa solucions inspirades en models europeus com el Regne Unit, Dinamarca o Estònia.

Crear una societat limitada (SL), pràctica gairebé obligatòria per activitats comercials a Andorra, requereix uns 6.000-8.000 € inicials: 3.000 € de capital mínim, 1.200-1.500 € en notari i registres, més 500-1.500 € en llicències comercials, sense col·legis professionals. S'afegeixen quotes CASS des del primer mes (563 €/mes per societaris) i recomanació de fons d'emergència de 3-6 mesos (10.000-20.000 € totals per cobrir inactivitat inicial). Altres despeses inclouen IRPF (0-10%) i IGI.

A Andorra, emprendre des de zero és notablement més complicat que a països veïns per la rigidesa dels requisits de residència activa i autoritzacions governamentals, que demanen prova de solvència, antecedents i títols homologats abans de cotitzar. A Espanya o França, pots donar-te d'alta com a autònom en línia en dies i amb costos inicials baixos (uns 50-100 €), sense necessitar residència prèvia ni inscripció col·legial sistemàtica, i amb taronges per nous emprenedors.

La burocràcia andorrana inclou requisits absurds i obsolets per qualsevol negoci, com l'obligació d'instal·lar un extintor (amb placa i manteniment anual obligatori, fins i tot en oficines petites o locals sense risc real d'incendi), o el comptador obligatori de FEDA per instal·lacions elèctriques, que requereix inspeccions i certificats per activitats de baix consum. Per a negocis digitals o serveis moderns, aquests detalls són totalment antiquats, afegint costos innecessaris (100-300 €/any) i retards, en contrast amb models digitals europeus sense aquestes nimietats.

"A Andorra fa anys que parlem de la necessitat de diversificar l'economia i reduir la dependència gairebé exclusiva del turisme, però alhora mantenim un sistema que posa bastons a les rodes a qui vol emprendre de zero."

Un altre obstacle és el circuit excessivament fragmentat: un tràmit pot començar al Comú, passar al Govern, circular per departaments sectorials i tornar al Comú per autorització final, multiplicant terminis i incertesa. Hi ha duplicacions absurdes, com verificar la denominació social ja aprovada al Registre de Societats quan es registra el comerç. A més, els registres de comerç són molt lents: les baixes o modificacions poden trigar mesos, bloquejant locals (un negoci marxa, però continua registrat; un altre no pot entrar).

Emprendre de zero a Andorra és extremadament difícil, amb barreres que filtra els menys preparats i augmenta el risc d'abandonament abans de generar ingressos: el procés pot durar 2-6 mesos per autoritzacions governamentals, exigeix residència prèvia (difícil per no residents), capital inicial elevat i cotitzacions obligatòries des del dia 1 sense flexibilitat per facturació zero, cosa que consumeix estalvis ràpidament en fases d'inici sense clients.

El règim reduït d’inici d’activitat (12 mesos) sovint és insuficient: molts negocis necessiten 18-24 mesos per consolidar-se, i un sistema progressiu de dos anys seria més realista. Per menors de 35 anys, el primer any està al voltant dels 85 €/mes, però el segon salta a 175 € o més. Un salt brusc que limita l’ajuda real.

Per l'Estat andorrà, això és rendible a llarg termini: inicialment, un nou emprenedor cotitza poc (reduït al 50% primer any), però si supera aquestes barreres i triomfa, passa a bases altes (125-137,5% del salari mitjà), generant ingressos elevats per pensió, sanitat i prestacions sense proporcional augment de costos, multiplicant per 10-20 les aportacions inicials. Aquest model crea contribuents "premium" que alimenten el sistema, però al preu d'un ecosistema emprenedor limitat, on molts talents es queden fora per la impossibilitat de finançar els mesos inicials sense ingressos.

Una solució viable seria simplificar com a Anglaterra, que no paguen National Insurance fins a superar el Small Profits Threshold de 6.845 £ (uns 8.000 €), és a dir, només comencen a cotitzar quan ja tenen ingressos significatius. Dinamarca i Estònia són encara millors: Dinamarca ofereix alta gratuïta en línia en un dia sense quotes fixes, només impostos sobre guanys; Estònia permet societats remotes en 24 hores amb e-residència. A Andorra, el PS ja ha proposat mesures concretes com un règim especial per a joves menors de 25 anys amb exempció de cotitzacions CASS durant 24 mesos al primer negoci, mantenint cobertura sanitària bàsica, i una llei d'emprenedoria per simplificar tràmits i finançament (business angels, crowdfunding). Adoptar això, fomentaria l'emprenedoria sense perdre protecció social, atraient més (potencials) contribuents rendibles.

A Andorra fa anys que parlem de la necessitat de diversificar l'economia i reduir la dependència gairebé exclusiva del turisme, però alhora mantenim un sistema que posa bastons a les rodes a qui vol emprendre de zero. Si crear una empresa o donar-se d'alta com a autònom implica milers d'euros inicials, mesos de tràmits i riscos personals desmesurats, el missatge implícit és clar: “millor no ho provis”. O només ho podran provar i tenir oportunitat qui tingui un capital inicial important.

Facilitar l'accés als autònoms i a la creació de societats –amb menys barreres d'entrada, cotitzacions adaptades a la facturació real i una burocràcia molt més lleugera– no és només una qüestió de justícia amb els joves emprenedors, sinó una eina estratègica de país. Cada freelance digital, cada petit estudi creatiu, cada consultoria especialitzada o startup tecnològica que neix aquí contribueix a diversificar el teixit productiu i a reduir la nostra vulnerabilitat davant crisis turístiques o de consum. Si volem una Andorra menys depenen del turisme i més preparada per al futur, no n'hi ha prou amb repetir el mantra de la “diversificació econòmica”: cal treure formigonera de sobre els autònoms, permetre que la gent provi, s'equivoqui i torni a començar sense arruïnar-se.

Adoptar això, junt amb simplificar circuits i terminis fomentaria l’emprenedoria. Els autònoms són un motor essencial per l'economia andorrana, generant innovació, llocs de treball i vitalitat local. Iniciatives com les del PS demostren que hi ha voluntat política per canviar-ho. Per això, cal promoure que els joves tinguin l'oportunitat real d'emprendre, de provar idees amb risc mínim i sense por de ruïna si fallen, construint un futur pròsper per a tothom.