L’astracanada, com a arma de destrucció massiva, no la van predir Baba Vanga, Nostradamus ni la van imaginar els Monty Pyhton. Només podia sortir de la ment de Donald Trump. El moment àlgid de la guerra de l’Orient Mitjà, es va viure quan la Casa Blanca va penjar, en el seu compte oficial, imatges d’un bombardeig mentre de fons sonava ‘La Macarena’. Dona-li, al teu cos, alegria, i tir de míssil. Per un moment, ens podia venir a la memòria la pel·lícula ‘Apocalypse Now’ , quan Bill Kilgore (Robert Duvall) arrasava pobles al Vietnam amb ‘La cavalcada de les walquíries’ a tot drap. És la decadència d’Occident; hem passat de Richard Wagner a Los del Río. I això només acaba de començar.

“L’objectiu: rescatar de l’Orient Mitjà influenciadors amb autoretrat a les xarxes socials amb gintònic premium sobre fons blau cel”

La música de l’avió espanyol de l’operació Borja Mari havia ser de Bertín Osborne i Manu Tenorio. L’objectiu: rescatar de l’Orient Mitjà influenciadors amb autoretrat a les xarxes socials amb gintònic premium sobre fons blau cel, o ‘pijos’, una evolució singularíssima de l'espècie humana, amb aquestes estranyes malformacions fonètiques, imperceptibles a Instagram, que els converteixen en éssers ‘sil·labejants’ i de veu buida que diuen obscures paraules com ‘engagement’ o encunyen conceptes esglaiadors com “tía eres la milk”.

Una influenciadora explicava que estava histèrica perquè estava a punt de quedar-se sense orfidals; d’altra banda, un esportista es queixava perquè un hotel de cinc estrelles no tenia pista de pàdel i no es podia entrenar. Tots ploriquejant perquè és una vergonya que els repatriïn en un avió sense oferir-los barnussos de cotó egipci conreat en el vall del Nil i que, l’aigua per beure era Manantial San Millán i no, una edició especial amb un envàs creat per un dissenyador de prestigi, amb el líquid extret del bloc de gel que va enfonsar el Titanic.

Tota una humiliació per a ells, que no paguen impostos i que es dediquen a l’evasió fiscal. Culpa dels socialistes i de Pedro Sánchez. Aquest home heroi de la pau, candidat al Premi Nobel i enemic de les preguntes, no va estar encertat parlant de Trump. Li hauria pogut dir que no li deixava utilitzar les bases, però que a canvi, li podia posar tota la banda sonora a la seva guerra, fent el solemne lliurament a l’ambaixador nord-americà -que és el mateix a Espanya i a Andorra-, d’un CD amb els grans èxits de Bertín Osborne. Els influenciadors i els ‘pijos’ contents i quan Donald els escolti, Espanya serà l’aliat ideal i el millor soci comercial.