Pasqua és la festa de la desconnexió, la de, teòricament, carregar piles. Es fan plans amb l’optimisme de les grans causes, com que l’FC Andorra es mantingui a Segona Divisió, que l’hospital disposi d’unitats de neurologia i radioteràpia o que els frescos de Sant Esteve tinguin data de retorn. Són ‘El bes de Judes’ i ‘La flagel·lació de Crist’, de típica temàtica de Setmana Santa, que es declara inaugurada oficialment quan Judah Ben-Hur apareix a les pantalles dels televisors amb cara de Charlton Heston.

“N’hi ha que marxen a Andalusia per veure una processó tot i que en ple segle XXI encara calgui que en alguns llocs es posin cartells advertint que “No Ku Klux Klan. Spanish Tradition”

És el tret de sortida del gran èxode. Dels que van a obrir (i a ventilar) l’apartament de la Costa Daurada, els que es dediquen a fer activitats com visitar museus diocesans, a tastar olis en parella en el seu debut en l’oleoturisme, o a participar en la fira del col·leccionista de Playmobil i Lego. N’hi ha que marxen a Andalusia per veure una processó tot i que en ple segle XXI encara calgui que en alguns llocs es posin cartells advertint que “No Ku Klux Klan. Spanish Tradition”. I és que tota precaució és poca si es recorda que, el 2017, al jugador nord-americà de bàsquet del Betis Trent Lockett els natzarens de Sevilla li van semblar membres del Ku Klux Klan. Si Lockett hagués arribat a veure la pel·lícula ‘Missió Impossible II”, en què es cremen les imatges religioses de la Setmana Santa, hauria fet un curtcircuit.

El cartell en qüestió ja és un clàssic de les xarxes socials, com ho són les tempestes que acompanyen les processons, que no han sortit precisament per demanar que plogui o els 10.000 euros que es poden arribar a pagar per llogar un balcó i seguir la desfilada. Tot el que calgui per carregar piles: problemes per trobar un restaurant per dinar, retencions quilomètriques de trànsit, assegurar-te que la casa rural que has llogat té wifi (no fos cas que et busquin per ser director de l’Institut Nacional de l’Habitatge i no et localitzin), o quedar-te sense entrades quan vas al cinema del macrocentre comercial més proper per veure ‘Godzilla vs. Kong’.

Amb aquest panorama el més important ja no és carregar piles. És ressuscitar.