El periple del Papa Lleó XIV per Madrid, Barcelona i les Canàries s’ha seguit amb una barreja de sorpresa i interès. El de les religions és un tema fascinant. Quines robes, quines litúrgies, quines posades en escena, quantes gernacions. De tota la nòmina eclesiàstica el personatge preferit dels periodistes hauria de ser l’apòstol Tomàs, indecís però entusiasta i sempre a l’aguait. Se li va aparèixer Jesucrist ressuscitat i no ho va creure fins que no va haver ficat la mà dins les ferides del costat del Mestre. Els més crèduls són els funcionaris que tenen festa el 21 de desembre, dia de Sant Tomàs, tot i que a Andorra no hi ha cap església ni capella al seu nom. Els sants són uns precursors de la pluriocupació. Així, Sant Valentí, s’ocupa de diversos departaments com ara el de viatges, apicultura i amor.
“En la loteria del santoral, als periodistes ens va tocar Francesc de Sales”
En la loteria del santoral, als periodistes ens va tocar Francesc de Sales quan hauria estat més lògic que fos Tomàs. A banda de la invocació funcionarial per aquest sant, que permet fer les compres de Nadal, hi ha gent que no creu en la Trinitat, però que creu en Virtus i fins i tot en el poder de redempció de Mourinho al Reial Madrid i en els extraterrestres. Hi ha persones que no creuen en el canvi climàtic, però sí en què Bad Bunny és feminista o que els avions ens fumiguen amb substàncies químiques o al·lucinògenes. Només així es pot entendre el cas d’aquella senyora, amb unes vistes privilegiades de la visita del Papa a Barcelona, en unes declaracions a TVE: “Jo no soc creient però bé... Ui, una papallona. Això és un senyal. Potser és la meva mare”. Ui, una panerola. La meva mare no és.