Si s’ha tingut l’ocasió de viatjar, o s’està atent als mitjans de comunicació, se sap que als països de l’entorn hi ha una bonificació d’entre 20 i 25 cèntims d’euro per litre de carburant per a tot tipus d’usuaris. I aquests paquets d’ajudes, subvencions i bonificacions directes dels carburants s’han publicitat, donada la importància que té en una economia globalitzada el transport de mercaderies de tot tipus en el preu final del producte.

Contràriament a aquesta tendència i de manera incomprensible al nostre entendre, a Andorra la mesura de bonificar els carburants de manera generalitzada als residents i bonificar la cadena logística no s’ha pres.

Des del Partit Socialdemòcrata entenem que una bonificació en el preu dels carburants tindria, sense cap mena de dubte, un molt efecte positiu sobre l’índex de preus de consum i de control de l’encariment de determinats productes. I més especialment en el context actual, de crisi econòmica, de poder adquisitiu i inflació elevada.

“Pensem que la bonificació generalitzada per als residents del Principat dels preus dels carburants tindria un triple efecte sobre els preus, contribuint a pal·liar la greu situació de pèrdua de poder adquisitiu en la que es troba una part important de les famílies, les empreses i els autònoms”

Abans d’entrar en el detall dels efectes positius de la mesura que proposem, hem de recordar que Andorra es troba en la pitjor crisi de poder adquisitiu de la seva història, i a part d’elements més conjunturals i d’encariment de preus de tot tipus de productes i serveis, ens trobem immersos enmig de la crisi de l’habitatge i des del Govern no s’ha volgut posar fre a l’especulació i a l’augment descontrolat dels preus del mercat de l’habitatge de lloguer.

En aquest context, pensem que la bonificació generalitzada per als residents del Principat dels preus dels carburants tindria un triple efecte sobre els preus, contribuint a pal·liar la greu situació de pèrdua de poder adquisitiu en la que es troba una part important de les famílies, les empreses i els autònoms andorrans:

1.- El primer és el propi abaratiment del preu del carburant, que vist el seu pes específic elevat en la configuració de la cistella de la compra que defineix l’IPC, alleugeriria la pressió als pressupostos familiars dels desplaçaments i la calefacció -que potser ara tindria un impacte reduït però que es notaria amb molta més força a l’hivern-. Aquest és un efecte quantificable i directe, i només per aquest ja costa d’entendre com avui en dia s’hi renuncia.

2.- El segon impacte positiu està lligat a la logística. La bonificació dels carburants es traduiria en un abaratiment dels costos de transport i logística, doncs la majoria de les mercaderies arriben al Principat per carretera, i s’està produint un encariment en cadena i cascada per als diferents productes i per a cada una de les fases. Un abaratiment dels costos logístics tindria, doncs, una traducció directa en el preu i sobre la fórmula del IPC, no només en l’apartat de transport, sinó en tota la resta i començant per l’alimentació.

3.- Finalment, el tercer impacte és un tema psicològic. Està estudiat i demostrat que l’augment de l’IPC té dos components: un és l’augment dels costos de producció i de logística, com a conseqüència en part de l’augment dels preus dels carburants; i l’altre és per mimetisme davant la sèrie d’informacions en el mateix sentit, d’augment de preus. M’explico, alguns productors que no estan patint un augment dels seus costos també incrementen els seus preus empesos pel context i la por que els seus proveïdors els puguin pujar els preus, per exemple.

“Convé trencar aquesta dinàmica de preus a l’alça. I anunciar -i implementar, és clar- una mesura de bonificació dels preus dels carburants ajudaria a contenir els preus, de tal manera que es rebaixaria l’IPC i els costos d’aliments, materials i tot tipus de mercaderies”

Així, convé trencar aquesta dinàmica de preus a l’alça. I anunciar -i implementar, és clar- una mesura de bonificació dels preus dels carburants, ajudaria a contenir els preus, de tal manera que es rebaixaria l’IPC i els costos d’aliments, materials i tot tipus de mercaderies. És a dir, tindria un impacte a diferents nivells, i també en el factor psicològic.

Cal tenir en compte, a més, que mentre el primer impacte dels que he descrit és directe i immediat, el segon i el tercer requereixen un temps perquè es produeixin. I mentre no s’aplica la bonificació generalitzada dels carburants, es va consolidant la tendència d’augment de preus i d’encariment dels costos logístics, i fins i tot més a Andorra que a d’altres països, de tal manera que ens podem trobar amb un increment de preus més elevat al Principat que als països de l’entorn.

I davant d’això i veient els efectes positius que tindria la bonificació dels carburants en l’economia familiar de la població d’Andorra, la pregunta és evident: Per què el Govern rebutja aplicar-la?

La resposta que llegim des del Partit Socialdemòcrata és perquè l’executiu tem la pèrdua d’ingressos derivada d’aquesta bonificació i prioritza les urgències i necessitats pressupostàries a les necessitats dels ciutadans i empresaris del país, tot i les greus conseqüències de l’encariment de la vida al Principat i la pèrdua de poder adquisitiu de la seva població.