El dels perfums, juntament amb el dels rellotges de luxe ha desbancat el contraban de tabac a la Farga de Moles. Almenys fa bona olor tot i que entendre el que diuen en un anunci d’una fragància a la tele ha de comptar com cinc fases del tetris. I comprar-los en aquesta època de crisi no està a l’abast de tothom. Hi ha gent que està convençuda que deixa al seu pas, una flaire d’Hugo Boss quan realment el seu perfum de vida era el Tarhugo Boss i que el desodorant amb llimons salvatges del Carib és el més semblant al que es fuma un rastafari de Jamaica o a la flaire d’herbes de cementiri. Ha arribat el moment en què has de triar en convertir-te, segons l’anunci, en “el rei de la seducció” o arribar a final de mes.
“Ara que tot és fals, cal apostar pels perfums com Opimum o Carlin Klevin, amb noms que semblen posats per un dislèxic
Aprofitant que ara tot és fals, els pits de silicona, les ungles de porcellana, les extensions i els Trolex, també cal apostar pels perfums: Opimum o Carlin Klevin, amb noms que semblen posats per un dislèxic. Perquè malgrat la publicitat, ningú es transformarà, i menys ara, en un home per sobre del bé i del mal, per al qui no estan fetes les lleis humanes ni dels déus. Ser invencible, ser el millor, ser un hedonista que es dedica a seduir dones, cosificades i submises. Individualisme i patriarcat sense filtres. Tampoc seràs un mascle gladiador perquè no conduiràs una quadriga a l’estil Ben-Hur, ni lluitarà contra els 100 quilos i braços com a columnes de Cody Rhodes, amb un escut ample i espasa curta, i un casc amb visera i cimera de plomes i protectors a la cama esquerra i al braç dret. O donant-se cops de puny al pit com si fos King Kong enfilat a l’Empire State Building de Nova York.
Per més campanyes publicitàries, l’usuari mai tindrà uns pectorals i uns abdominals de tauleta de xocolata com els models d’Abercrombie & Fitch o Cristiano Ronaldo, ni se sentirà com Obi-Wan Kenobi a la saga de ‘La guerra de les galàxies’ dient “que la força t’acompanyi” o el conillet del tambor de les piles Duracell tocant el timbal sense defallir. Perquè ens crèiem que estàvem còmodament instal·lats a la classe mitjana quan realment estem a només dos rebuts sense pagar, el del foc i lloc i el de la vinyeta del cotxe, de baixar a la classe baixa.
I la realitat és passar la duana de la Farga de Moles però no per fer contraban de perfums. Senzillament per anar al Mercadona de la Seu a comprar l’aigua de colònia Deliplus. Ens la podem permetre i la sabem pronunciar.