Un cop més s’ha perdut una oportunitat. No perquè s’hagi rebutjat una reducció immediata de la jornada laboral, sinó perquè s’ha votat en contra de fer una cosa tan bàsica com estudiar-la.

Estudiar no obliga. Estudiar no imposa. Estudiar és tenir la voluntat d’analitzar dades, escoltar experts i valorar si hi ha mesures que poden millorar la vida de les persones.

El Partit Socialdemòcrata va proposar analitzar la viabilitat de reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals, mantenint el salari.

Què passa amb les persones que treballen en hotels, hospitals, residències, cossos d’emergència, serveis essencials o altres sectors on els torns són de dia, de nit, caps de setmana i festius? Persones que passen d’un horari nocturn a un de diürn, que acumulen cansament, alteracions del son i un desgast físic i emocional evident.

Parlem constantment de salut mental. Però quan arriba una proposta per estudiar si hi ha una altra manera d’organitzar el treball, la resposta és un «no rotund».

La salut mental també es defensa millorant les condicions laborals. Molts professionals suporten horaris canviants, treball nocturn i salaris que sovint no compensen aquest desgast.

El més preocupant és que no s’ha rebutjat una reforma. S’ha rebutjat el coneixement. S’ha votat en contra de fer un estudi rigorós que permetés avaluar els possibles beneficis sobre la productivitat, la conciliació, la salut mental i la qualitat de vida.

Governar també és tenir la humilitat d’estudiar noves idees. Si de veritat volem posar les persones al centre, cal estar disposats a escoltar, analitzar i debatre, perquè la salut mental no es defensa amb eslògans. Es defensa amb decisions. I malauradament, han decidit mirar cap a una altra banda.