S’acostuma a dir que hi ha bellesa en la repetició. La pel·lícula ‘Perfect days’ n’és una oda a partir de la transcendència que adquireixen les senzilles rutines d’un solitari i silenciós treballador de neteja de banys públics a Tòquio. Però quan hi ha una cosa que es repeteix constantment penses que és un experiment de la CIA. Com cada any i coincidint amb la Fira d’Andorra torna el tema del recinte firal o Espai Capital. De fet se’n parla des de la caiguda de Constantinoble i té tantes referències com la quinoa a Instagram. S’hauria de tenir hipertimesia, una memòria episòdica perfecta, per recordar totes les propostes de recinte, des de la Comella a la Margineda per acollir concerts, espectacles i actes diversos i no prescindir de l’aparcament del Parc Central.
“Qui desitja la repetició ha de tenir, sobretot coratge”
És com anar a dinar cada dia a un restaurant i sentir la mateixa cançó. El primer dia no passa res, el segon sembla una coincidència simpàtica, una elecció curiosa. El tercer ja comences a sentir-te lleugerament incòmode. El quart estàs convençut que alguna cosa no encaixa. A la segona setmana comences a contemplar seriosament la possibilitat que allò acabi amb una visita a l’Àrea de Salut Mental del Ròdol d’Escaldes-Engordany.
“Qui desitja la repetició ha de tenir, sobretot coratge” repetia el filòsof danès Søren Kierkegaard. Ens ho creiem. Donem fe. Ens hauria agradat veure’l en aquell restaurant escoltant cada dia la mateixa cançó o llegint les notícies sobre l’Espai Capital. A veure quant trigava a demanar el compte, en estripar el diari o en revisar la seva teoria.