Algú preguntava en el grup de WhatsApp què era allò de la ‘tenue de ville’ de la recepció de la festa nacional francesa del 14 de juliol. Com si fos una clau secreta, un codi algorítmic i els components del xat haguéssim de ser Champollion desxifrant jeroglífics. La roba masculina ha evolucionat molt i ràpid en els darrers anys, deixant especialment l’oficina en un llimbe estètic que, quan arriba la calor, té més fronts oberts que mai.
La flexibilitat ha acabat per emportar-se per davant la tradició, sobretot quan les temperatures amenacen amb superar els trenta graus. Però encara no es tracta de desfilar per la catifa vermella amb camisa de dormir, anar a una entrevista de feina vestida de flamenca o passejar pel carrer amb un escafandre espacial tot i que ja hi ha un home, que viu prop de casa, que passeja el gos amb pijama i sabatilles. I és difícil discernir quin dels dos elements és més lleig encara que les sabatilles amb forma d’urpes de tigre estan guanyant números.
Cada cop que a l’escola demanen a algun nen que porti “roba apropiada” per a l’ocasió, que fàcilment es pot traduir per un “per l’amor de Déu, deixeu per un dia el xandall a casa i poseu-vos uns texans”, hi ha sidral al domicili amb els pares. Fer entendre a la canalla, i fins i tot als joves, què és això del mínim codi de vestimenta és més difícil que aprendre xinès en tres mesos o fins i tot anglès.
“Potser en el fons el que ens costa és parlar amb la naturalitat dels nostres pares”
Perquè a aquell de la ‘tenue de ville’ del WhatsApp, li van dir que era el mateix que el ‘dress code’ -formal de dia- i va respondre amb un interrogant. Segur que no coneix el simpàtic Mr. Vaughan, el Duolingo o altres ofertes amb promeses de dominar l’anglès en sis setmanes. I a veure les pel·lícules en versió original, a llegir, com Pedro Sánchez, el ‘New York Times’ a l’hora d’esmorzar i a viatjar pel món com Willy Fog. Potser en el fons el que ens costa és parlar amb la naturalitat dels nostres pares. “Què em poso, Carme?” (Dress Code)...”El que et doni la gana, Manel” (Business Casual).