Finalment hem sabut que a Rodríguez Zapatero el rei Abdul·lah el va obsequiar amb una caixa de productes típics. L’expresident del govern espanyol no té cap culpa que a Aràbia no hi hagi monges amb mans prodigioses per fer dolços sinó artesans traçuts per col·locar en una peça de metall safirs i robins. Si la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil hagués trobat a la seva caixa forta un paquetet amb carquinyolis, no s’hagués muntat aquest sidral. El ministre espanyol de Política Territorial preocupat potser per si algun cos de seguretat li troba al rebost algun formatge de l’Alt Urgell, cortesia de l’associació de regants del marge dret del riu de Perles va expressar en veu alta el seu neguit i demana regular aquesta cosa dels regals.
“Els polítics, gent honesta, no solament han d’afrontar dilemes ètics de primera magnitud”
Això demostra que els polítics, gent honesta, no solament han d’afrontar dilemes ètics de primera magnitud. No els hem de criticar, sinó compadir-nos del seu patiment quan, de sobte, es troben a casa seva un mató de la Cerdanya, unes galetes Birba de Camprodon, un BMW Sèrie 7 o uns diamants de Rússia. Urgeix un decret que reguli això dels regals però, que quan es presenti no l’expliqui la mateixa ministra espanyola que va intentar fer-ho amb els de l’habitatge perquè així va acabar el tema: com el rosari de l’aurora.
L’embolic de la bona dona amb les explicacions i movent els papers en una roda de premsa, només és comparable al de Dolores de Cospedal i el pagament amb diferit a Bárcenas i Mariano Rajoy i el famós "es el vecino el que elige al alcalde y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde”. Mentre, Rodríguez Zapatero continua amb l’explicació de l’actriu i cantant Marujita Díaz en un judici sobre uns brillants d’origen desconegut: “Me’ls va donar un moro”, aquest que amb un obsequi pot transformar un ciutadà en un sultà.