Uns microorganismes o beines extraterrestres han arribat a Andorra i estan substituint gradualment els bars de tota la vida per cafeteries esblanqueïdes o de tons pastel. Utilitzen pissarres amb els noms en anglès escrits amb guixos -‘vibe’ ‘coolnees’-, tenen els preus inflats i els pastissos semblen aquarel·les. No hi ha setmana que se n’obri un i veure’ls pot provocar més alteracions que una salsa holandesa en mal estat i que no pot solucionar ni un Gaviscon Forte. Per a alguns és una relació més tòxica que les carrotes de Txernòbil tot i ser conscients que és una moda. Tot i això cal reivindicar el bar referent com el metge. El bar de tota la vida. Res de parets de totxo vist, llum tènue, tocs japonesos, lavabos unificats i suposats cartells antics. Són falsos però si el falcó maltès amb el qual els cavallers de l’Orde de Malta van decidir obsequiar l’emperador Carles V estava fet del material dels nostres somnis, aquests locals estan fets del material dels nostres malsons.
“A aquests locals cal perseguir-los com Van Helsing feia amb Mr Hyde i el Comte Dràcula”
Perquè si vols viatjar en el temps, res millor que un bar o un cafè com cal, que sigui més dels vuitanta que el serrell punxegut de Julia Otero quan presentava ‘3x4’ a Televisió Espanyola i on una capa d’història recobreix superfícies i vaixella. Allà on la barra ha viscut diverses glaciacions; els tamborets tenen més anys que les arrugues de Clint Eastswood; els quadres semblen estar-hi penjats des del Bing Bang, i a les rajoles de terra hi ha fòssils de dinosaure. Tot plegat és d’una bellesa hipnòtica com la bossa empesa pel vent, fent girs i dansant moguda pel vent contra una paret de maons i unes fulles seques a ‘American Beauty’. La màquina de tabac pot escopir d’un moment a l’altre un paquet de Celtas o d’Ideales i aquella ampolla de brandi d’un prestatge s’ha transformat en un conyac Courvoisier XO Royal a còpia d’anys.
El local és el nostre Central Perk de Nova York com els protagonistes de la sèrie ‘Friends’. Mentre, a aquests establiments, alguns impulsats per youtubers i expatriats cal perseguir-los com Van Helsing feia amb Mr Hyde i el Comte Dràcula. Perquè en un país on encara és difícil fer-te entendre per demanar un cafè amb llet i que no te’l portin amb gel -o a l'inrevés-, encara acabarà sent més senzill encomanar un ‘Brewed Coffee’. I que ho entenguin a la primera.