Abans d’un examen, l’estómac es tanca. Davant d’una preocupació, la gana desapareix. L’intestí i el cervell estan connectats, i ho podem notar sense saber res de biologia. Però aquesta experiència quotidiana no ens diu quin paper hi tenen els bacteris que viuen dins nostre. És el que la recerca intenta esbrinar.

Hi ha diverses vies per on podria passar el missatge. El nervi vague connecta l’intestí amb el cervell. El sistema immunitari transmet senyals inflamatoris. I els bacteris, quan transformen components del que mengem, fabriquen molècules que poden influir en el nostre organisme. Entendre com aquests processos participen en la salut mental és més complicat que identificar-los.

Les dades en persones s’han anat acumulant. Un estudi amb més de mil participants a Flandes, contrastat amb una altra població als Països Baixos, va trobar relacions entre determinats bacteris intestinals, la qualitat de vida i la depressió. Alguns bacteris eren menys abundants en persones amb depressió, fins i tot després de tenir en compte l’ús d’antidepressius. A partir dels gens microbians, els investigadors també van estimar quines substàncies podien fabricar: algunes d’aquestes capacitats es relacionaven amb el benestar mental. [1]

Un treball posterior amb més de 3.000 persones de sis orígens diferents va reforçar aquesta línia de recerca. Malgrat les diferències en la microbiota entre grups, les associacions entre la seva diversitat i els símptomes depressius es mantenien. [2]

La depressió pot modificar l’alimentació, el son i els hàbits, i aquests canvis també afecten la microbiota.

Això dona consistència a la relació, però no demostra que els bacteris siguin la causa. La depressió pot modificar l’alimentació, el son i els hàbits, i aquests canvis també afecten la microbiota. La medicació hi pot influir. Per tant, els bacteris podrien contribuir a alguns processos, reflectir el que està passant o totes dues coses alhora.

La pregunta següent és més exigent: si modifiquem la microbiota, milloren els símptomes?

En un assaig pilot es van estudiar 49 persones amb depressió que no havien respost prou als antidepressius. Durant vuit setmanes, van rebre una combinació de probiòtics o un placebo, mantenint el tractament habitual. El grup del probiòtic va mostrar una millora més gran en algunes mesures de depressió i ansietat. Era un senyal prometedor, però l’estudi era petit i estava pensat sobretot per valorar la tolerabilitat i orientar un assaig posterior més ampli. [3]

Altres resultats han estat menys favorables. Un assaig del 2025 va provar un probiòtic en persones amb depressió, sobrepès i inflamació persistent. Els investigadors volien comprovar si aquest perfil podia beneficiar-se de la intervenció. Amb 75 participants inclosos en l’anàlisi, no van trobar diferències significatives respecte del placebo. [4]

La visió conjunta dels estudis també ofereix senyals prometedors. Una metaanàlisi de dinou estudis, amb més de 1.400 participants amb depressió, va trobar una reducció dels símptomes depressius amb intervencions basades en probiòtics, prebiòtics o combinacions de tots dos. L’anàlisi dels estudis que mesuraven l’ansietat també va trobar una millora. Però els resultats variaven molt entre treballs, cosa que obliga a interpretar amb prudència el benefici global. [5]

Aquesta diversitat de resultats explica per què parlar de «probiòtics per a la depressió» és massa general. No tots contenen els mateixos microorganismes, ni s’han estudiat en les mateixes persones. Cal concretar quins podrien ajudar, en quines circumstàncies i durant quant de temps. Una millora dels símptomes tampoc demostra, per si sola, que el benefici es mantingui a llarg termini.

Com a biòleg i bioinformàtic, treballo en l’estudi de la microbiota i el seu impacte en la salut. Analitzar els gens dels microorganismes ens ajuda a entendre què poden fer, però després cal comprovar què passa realment en les persones.

Cada cop tenim més evidència humana d’aquesta relació; convertir-la en tractaments útils continua sent un camp experimental. Els probiòtics no substitueixen els tractaments per a la depressió. La microbiota és una possible peça més d’una salut mental en què també intervenen la biologia, les experiències i l’entorn social. Entendre quan aquesta peça és rellevant és el que pot obrir noves vies per ajudar els pacients.

Referències

1. Valles-Colomer M, et al. The neuroactive potential of the human gut microbiota in quality of life and depression. Nature Microbiology. 2019. Article.

2. Bosch JA, et al. The gut microbiota and depressive symptoms across ethnic groups. Nature Communications. 2022. Article.

3. Nikolova VL, et al. Acceptability, tolerability, and estimates of putative treatment ejects of probiotics as adjunctive treatment in patients with depression: a randomized clinical trial. JAMA Psychiatry. 2023. Article.

4. Söderberg Veibäck G, et al. Add-on probiotics for inflammatory depression: a double-blind randomized placebo-controlled trial. Brain, Behavior, and Immunity. 2025. Article.

5. Moshfeghinia R, et al. The impact of probiotics, prebiotics, and synbiotics on depression and anxiety symptoms of patients with depression: A systematic review and meta-analysis. Journal of Psychiatric Research. 2025;188:104–116. Article.