“Dentro de cinco horas veré a Jesús. Diario de prisión” és el títol del llibre que narra la vida de Jacques Fesch. Quan vaig trobar aquest llibre, de manera casual, la seva història em commogué profundament. Avui m'agradaria explicar-vos-la, alhora que us recomano la seva lectura. És d'aquelles històries, edificants, que mereixen ser explicades…

Jacques Fesch fou un jove francès, condemnat per la mort d'un policia. Morí a la guillotina l'1 d'octubre de 1957 als vint-i-set anys. En el temps que és a la presó- tres anys i set mesos- té una experiència mística que transforma profundament la seva vida. Experimenta una fulgurant conversió que el porta a un elevat penediment i al desig d'acostar-se a Déu. Durant els dos últims mesos de vida, pressentint la condemna, escriu un diari espiritual dedicat a la seva filla Veronique de sis anys.

El llibre fou escrit pel sacerdot André Marananche, que coneix la història de Jacques, per amics comuns. La primera part del llibre descriu la biografia i el difícil entorn familiar, així com diferents testimonis de persones que tingueren contacte amb ell. La segona part és el diari espiritual que recull les cartes adreçades a la seva filla.

En Jacques era un jove despreocupat, sense valors, de caràcter retret i reservat. Fill de pares rics, no li mancava res; però la seva vida era buida. Encara que tenia bon  cor i era generós; persones del seu entorn el descriuen com una persona apàtica, de caràcter indecís, inestable, mandrós, i fanfarró. El van fer fora de diverses escoles i aviat abandonà els estudis. En una de les cartes manifesta: “Me falta un componente de vitalidad [...] Me pasaba el dia intentando reprimir una penosa angustia, una especie de temor a la vida. No sé reírme, ni siquiera sé sonreír convenientemente”.

“Jacques Fesch fou un jove francès, condemnat per la mort d’un policia. Morí a la guillotina l’1 d'octubre de 1957 als vint-i-set anys. En el temps que és a la presó- tres anys i set mesos- té una experiència mística que transforma profundament la seva vida. Experimenta una fulgurant conversió que el porta a un elevat penediment i al desig d'acostar-se a Déu”

Fesch no va ser feliç a la joventut. El seu pare era molt autoritari, i en Jacques  diu d’ell: «Mi padre era a su modo un hombre encantador para los extraños, pero en realidad tenía una mente sarcástica, orgullosa y cínica». El Jacques va créixer en un ambient familiar hostil, on sempre convivien els crits i les discussions. Gairebé tots els testimonis afirmen que el seu pare no li feia atenció i la mare l'acaronava en excés. Com expressa en una de les cartes: «Solo somos lo que nuestros padres han hecho de nosotros». De la seva mare destaca que se sent una mica incòmode amb ella i que nota una gran distància entre ells.

Sense un objectiu de vida, tingué una filla quan encara era molt jove amb la seva promesa, la Pierrette, Es va casar amb ella, però l’abandonà coaccionat per la seva mare. També deixà la  feina. Volia fugir de tot i somiava viatjar pel Pacífic; els pares es negaren a comprar-li un vaixell. Per aquest motiu, i per aconseguir els diners necessaris, es decidí a cometre un atracament. Tot li va sortir malament. Va sonar l'alarma i en un moment de confusió i nervis durant la fugida, disparà i matà un policia. El  condemnaren a mort.

A la presó de la Santé en Jacques se sent recolzat i acompanyat espiritualment pel dominic pare Devonyod, capellà de la presó; pel seu advocat Baudet, home profundament catòlic, i pel germà Thomas, amic de la Pierette. La família d’en  Jacques no va comprendre ni acceptà la seva conversió; pensaven que era un cas de suggestió; però la mare, malalta de càncer, al final de la vida confessà al capellà de la presó:«Ofrezco mi vida para que mi hijo muera bien». 

A la presó el Jacques es converteix en un jove culte. Devora llibres de sants i altres  que li proporciona el pare Devonyod. Sent especial admiració, entre d’altres, per santa Teresa de Jesús, santa Teresa de Lisieux, sant Agustí… Es refugia en la lectura i l'escriptura. Intenta complir l'horari del germà Thomas, com si la cel·la carcerària esdevingués espai monàstic. A la presó, com ell mateix expressa, comprèn el significat de la paraula amor. Revifa la seva història d'amor amb Pierette i es casa amb ella un dia abans de morir. Vol apropar Déu a tota la seva família.

Les darreres paraules del Jacques abans de morir i que donen títol al llibre: “D'aquí cinc hores estaré amb Jesús al Cel” són un exemple de fe i d'esperança en la misericòrdia divina.  

El 1993, el cardenal Jean-Marie Lustinger, arquebisbe de París, obrí la informació preliminar per al seu procés de beatificació. Com asseverà, Déu no canonitza el pecat, sinó el penediment. El testimoniatge d’aquest jove és una mostra de la misericòrdia infinita de Déu i com Jesús s'aferra especialment als germans més allunyats. La seva història demostra que mai no és tard per acostar-se a Déu i com el seu amor infinit pot acompanyar, il·luminar i transformar la vida en els moments de més dolor i patiment.

“Soy yo quien vivo, es el amor de Cristo que vive en mi” (Jacques Fesch)