Andorra supera la mitjana europea en digitalització i és clarament un referent europeu en desplegament de fibra i espectre de 5G. Al mateix temps ja fa anys que sentim a dir que el català és una llengua plenament digital. I és cert. El català té una molt bona presència a la Viquipèdia, als principals mitjans com l’Altaveu, a les universitats, als portals institucionals i a bona part de l’ecosistema empresarial de Catalunya i Andorra. Però quan una empresa intenta fer una acció tan natural com promocionar una publicació a LinkedIn, en català, la realitat és una altra, l’anunci és sistemàticament rebutjat per estar en un idioma no acceptat a la plataforma.

És difícil d’entendre, especialment quan la mateixa xarxa social permet campanyes en gaèlic (irlandès), una llengua amb menys parlants i una implantació social molt inferior a la nostra. La diferència, però, no deu ser lingüística, suposo que és política, institucional o geoestratègica.

A qui incomoda que puguem fer anuncis en català a LinkedIn? Si una empresa s’adreça en català als seus clients ha de poder activar anuncis en català a LinkedIn, igual que ho fa a Google Ads, a Meta o TikTok, no és una decisió política, és de sentit comú.

Actualment, el Principat és l’únic estat del món on el català és l’única llengua oficial. I, paradoxalment, també és un dels països amb més penetració de LinkedIn del planeta. No és admissible, doncs, que la llengua oficial d’Andorra, i la natural dels catalans, continuï sense ser acceptada per LinkedIn, és una contradicció inversemblant.

Actualment, el Principat és l’únic estat del món on el català és l’única llengua oficial. I, paradoxalment, també és un dels països amb més penetració de LinkedIn del planeta. Segons dades de DataReportal, la plataforma arriba a gairebé la totalitat de la població adulta andorrana. Parlem d’un país extraordinàriament digitalitzat, amb una economia internacionalitzada i amb una presència molt elevada de professionals, directius i empreses dins l’ecosistema de LinkedIn.

No és admissible, doncs, que la llengua oficial d’Andorra, i la natural dels catalans, continuï sense ser acceptada per LinkedIn, és una contradicció inversemblant. Una empresa andorrana pot tenir treballadors internacionals, operar digitalment, invertir en publicitat B2B, exportar serveis tecnològics… però si vol fer una campanya íntegrament en català, LinkedIn la pot rebutjar automàticament perquè no accepta anuncis en català.

I això que per a molts lectors pot semblar anecdòtic, en realitat és una evidència molt preocupant. Les grans plataformes digitals s’han convertit en espais de legitimitat lingüística, i quan LinkedIn rebutja el català està enviant un missatge sobre quines comunitats considera rellevants o econòmicament prioritàries.

Que una llengua amb milions de parlants, amb una economia potent al darrere, universitats, empreses, mitjans i institucions… no tingui un reconeixement proporcional a algunes Big Tech és quelcom inadmissible.

Crec que Andorra ha de jugar un paper clau pel simple fet d’ostentar una força simbòlica i diplomàtica molt superior a la catalana. Andorra és un estat sobirà, el català és la seva única llengua oficial, i LinkedIn té una penetració altíssima dins el país. Aquests tres arguments són més que suficients per exigir que el català sigui una llengua de ple dret dins de LinkedIn.

Potser ha arribat el moment que Andorra faci aquest debat visible. No com una batalla identitària, sinó com una qüestió de coherència digital, competitivitat empresarial i drets lingüístics. La llengua amb què una empresa es comunica forma part del seu posicionament estratègic i de la seva identitat.