Dilluns passat vaig participar en la primera reunió del comitè directiu del Partit Socialdemòcrata, allà vam escoltar molts informes, molts arguments, moltes preocupacions compartides. Però el que m’ha quedat clar -i el que crec que ha de quedar clar per a tothom- és que Andorra està creixent sense control i el Govern dels Demòcrates ens empeny cap a un model de país que no només és insostenible, sinó que ja fa mal a la gent.

En pocs anys, la població ha crescut de manera accelerada, i això ha vingut acompanyat de noves necessitats socials, educatives i econòmiques. Famílies que arriben amb infants i adolescents, treballadors que busquen oportunitats i que sostenen l’economia del país, però que es troben amb uns serveis públics desbordats i un mercat de l’habitatge convertit en un camp de batalla.

Avui ja no parlem d’un futur hipotètic: escoles saturades, aules amb massa alumnes, sanitat amb llistes d’espera interminables, transport al límit i professionals que treballen sense prou recursos. I, sobretot, un habitatge convertit en un bé de luxe. Famílies que paguen lloguers impossibles, joves que no poden emancipar-se i treballadors que es veuen obligats a marxar malgrat contribuir al país.

“Govern insisteix a dir que l’habitatge és la seva prioritat, però els fets demostren que no hi ha una planificació seriosa: només pedaços, lleis que no arriben a l’arrel del problema i parcs públics anunciats, però insuficients”

El Govern insisteix a dir que l’habitatge és la seva prioritat, però els fets demostren que no hi ha una planificació seriosa: només pedaços, lleis que no arriben a l’arrel del problema, parcs públics anunciats, però insuficients i una manca total de control sobre l’especulació que fa pujar encara més els preus.

Aquest és el model dels Demòcrates: creixement sense límits, beneficis per a uns pocs i oblit per a la majoria. Una Andorra que creix en números, però que es trenca per dins: desigualtat, precarietat, pèrdua de cohesió social i d’identitat.

Des del Partit Socialdemòcrata defensem un altre camí. Un país que pugui créixer, sí, però amb justícia social i sostenibilitat.

Això vol dir:

• Un pla demogràfic integral que vinculi el creixement a la capacitat real dels nostres serveis.

• Un parc públic d’habitatge ampli i transparent, amb lloguers que siguin realment assequibles.

• Una regulació ferma del mercat privat, que posi fre a l’especulació i garanteixi estabilitat a les famílies.

• Reforçar immediatament la sanitat i l’educació, amb recursos humans i materials suficients.

• Posar límits clars a la inversió especulativa que expulsa les famílies del mercat immobiliari.

Aquest no és només un debat tècnic o de gestió. És una qüestió de dignitat, de justícia i de model de país. Els Demòcrates han tingut més d’una dècada per actuar i no ho han fet. I ara la ciutadania en paga les conseqüències.

Com a portaveu de la Comissió d’Habitatge del PS, però també com a ciutadana que viu aquesta realitat, no podem esperar més. Des del PS continuarem denunciant les contradiccions d’un govern que fa de la paraula “prioritat” un simple eslògan, mentre les famílies pateixen.

Andorra mereix un futur millor, i la gent d’aquest país no pot continuar pagant els errors d’un model sense rumb.