La situació actual a Andorra evidencia una preocupació creixent per la manca de recursos adequats destinats a la gent gran, especialment en l’àmbit de les residències i el suport social. Aquest dèficit planteja reptes importants tant per als nostres padrins com per a les seves famílies, i per a tota la societat andorrana en general.

Manca de places en residències per a gent gran

Andorra compta amb un nombre insuficient de residències geriàtriques, fet que no cobreix la demanda creixent derivada de l’índex d’envelliment de la població. Segons dades recents del departament d’Estadística, la població de 65 anys o més ha augmentat un 4,4% en un any, arribant a les 12.843 persones el 2023, i ha crescut un 18,7% en els darrers cinc anys. Aquest increment demogràfic de la gent gran, porta actualment a llargues llistes d’espera per accedir a places en centres públics, mentre que el cost de les residències privades, entre 3.000 euros i més de 4.000 euros mensuals, és inassumible per a moltes famílies.

D’altra banda, si tenim en compte que, segons dades de la CASS, l’import mitjà mensual de les prestacions de vellesa als jubilats residents a Andorra és de 1.003 euros, això limita enormement l’accés a certs serveis mèdics especialitzats i/o privats, alimentació adequada i activitats socials. No s’inclou el cost dels lloguers dins de l’equació. En aquest escenari, s’agreugen les desigualtats socials i obliga molts padrins a dependre econòmicament dels seus familiars, generant una pressió econòmica addicional a moltes llars d’Andorra.

Solitud i risc de pobresa

Aquest dèficit de residències públiques obliga moltes persones grans a continuar vivint a casa, subsistint com poden, sovint amb precarietat, no disposant dels recursos necessaris per cobrir les seves necessitats bàsiques, malgrat necessitar un nivell d'atenció que supera les possibilitats dels familiars o els serveis d’atenció domiciliària existents. Això genera sobrecàrrega emocional i física per als cuidadors i familiars, afectant la qualitat de vida de les persones grans dependents i de les seves famílies. Aquesta no és l’Andorra que tots volem, ni la que els nostres padrins desitgen.

Segons dades publicades recentment, el 2023 hi havia 3.881 padrins que vivien sols, i un 22% dels padrins es troba en risc de pobresa. Però si considerem únicament els ingressos abans de prestacions i pensions, la taxa de risc de pobresa és del 71,6%. Són dades esgarrifoses, tenint en compte que atenent a dades ja exposades i tendència d’anys anteriors, és previsible que aquestes xifres augmentin encara més un cop es publiquin les dades del 2024. Sense tenir en compte l’índex d’inflació real i que el jovent necessita cada cop més de l’ajuda dels més grans per arribar a final de mes, aquesta realitat reforça la vulnerabilitat i la sensació d’aïllament del col·lectiu, evidenciant la tendència creixent de precarietat en què viuen actualment moltes persones grans a Andorra.

Limitacions del suport social

Els serveis d’assistència domiciliària continuen essent insuficients, i no sempre es poden adaptar a les necessitats específiques de cada individu, especialment per a persones grans amb grau mitjà i elevat de dependència.

Paral·lelament, els programes de suport psicològic i activitats comunitàries són limitades i no es troben implementats de manera eficaç en totes les parròquies, fet que fomenta l’aïllament social i contribueix al deteriorament emocional i físic de molts padrins. La societat andorrana encara ha de fer passos significatius per reconèixer el valor de la gent gran i fomentar la seva participació activa. La manca de programes per integrar-los en activitats culturals o socials reforça la sensació de ser ignorats o menyspreats.

A més, la participació ciutadana de la gent gran encara està per sota del desitjable, malgrat un increment en l’ús de les tecnologies. L’any 2023, el 98,6% de les persones entre 66 i 74 anys disposaven d’internet a casa, però un percentatge significatiu no utilitza eines digitals de manera habitual per accedir a serveis administratius o d’informació.

Propostes de solució

Per abordar aquesta problemàtica, és imprescindible:

1. Invertir en la creació de noves residències públiques i en l'ampliació de les existents. Trobar el balanç adequat entre l’accés a places privades i públiques. Actualment, la balança es decanta significativament cap a més possibilitats d’accés a més curt termini a places privades, encara que a l’elevat cost ja mencionat, que a les places públiques. Idealment hauria de ser a l’inrevés.

2. Promoure programes de suport a cuidadors familiars i augmentar els recursos per millorar els serveis d'atenció domiciliària directa, implementant programes actius d’acompanyament per reduir la solitud.

3. Incrementar programes de formació per a cuidadors, reforçar els existents i potenciar la contractació de professionals especialitzats en geriatria a Andorra.

4. Fomentar activament el voluntariat i les iniciatives comunitàries dirigides per reduir l'aïllament de la gent gran.

5. Augmentar els ajuts econòmics per garantir un nivell de vida digne a totes les persones grans, sobretot aquelles en risc de pobresa.

Les solucions no sempre són evidents, i òbviament impliquen esforços pressupostaris per fer-hi front, però si pretenem que Andorra sigui un país modern, solidari i avançat, és urgent adoptar mesures fermes que prioritzin cuidar la seva gent gran. Els padrins són un índex inequívoc de la salut social i econòmica del país. Aquestes mesures són essencials per mantenir l’equilibri social, i per garantir que els nostres padrins visquin amb dignitat, seguretat i benestar, contribuint a un model de societat més inclusiu i solidari a Andorra.