“Vivim envoltats de moltes paraules, però quantes són buides! De vegades escoltem també paraules sàvies, però que no es relacionen amb el nostre destí últim. La Paraula de Déu, en canvi, satisfà la nostra set de significat, de veritat envers la nostra vida. És l’única Paraula sempre nova: en revelar-nos el misteri de Déu, és inesgotable, mai no deixa d’oferir les seves riqueses” (Lleó XIV).

Des de fa uns anys cada dia intento dedicar una mica de temps a llegir i meditar l’Evangeli. Crec que cal anar a la font de l’espiritualitat. M’agrada especialment llegir la reflexió que ofereixen els Dominics o orde de predicadors. Meditar les paraules de Jesús, intentant esbrinar el que em vol transmetre en aquell moment. L’Evangeli de vegades parla amb claredat reveladora. La seva lectura sempre m’infon esperança i confiança.

Etimològicament, Evangeli procedeix del llatí Evangelium i significa Bona nova. Els quatre evangelis canònics són textos històrics, inspirats per l’Esperit Sant, que narren fidelment allò que Jesús, vivint entre els homes, va fer i va ensenyar fins al dia de l’Ascensió. Van ser escrits entre els anys 60-90 dC pels sants: Mateu, Marc, Lluc i Joan.

El papa Lleó afirma que la lectura, la interpretació i la meditació de l’Escriptura ens fa conèixer Crist i per mitjà d’Ell entrar en relació amb Déu, com en una conversa, un diàleg.

Però per a què serveix llegir la Paraula de Déu? En primer lloc, per conèixer i estimar més Jesús. Perquè conèixer-lo és estimar-lo. El papa Lleó afirma que la lectura, la interpretació i la meditació de l’Escriptura ens fa conèixer Crist i per mitjà d’Ell entrar en relació amb Déu, com en una conversa, un diàleg.

Meditar la paraula de Déu per alimentar l’esperit. Pablo d’Ors assevera a Biografia de la llum que l’esperit, com el cos, s’atròfia i fins i tot es mor si no se l’alimenta. Així mateix, sant Domènec fundador dels Dominics considerava la paraula de Déu com a principi i alè vital.

“La paraula de Déu és substància que nodreix la nostra vida i, al mateix temps, llum que aclareix el nostre cor” (Miquel Estradé, monjo de Montserrat).

Escoltar i meditar la Paraula de Déu per interioritzar-la i fer-la estil de vida; perquè germini al nostre interior i doni fruit. Tenir la voluntat de ser mal·leables, permeables, oberts a la Paraula i deixar-nos transformar per Ella.

“La Paraula porta a la reflexió, la meditació, l’escolta del seu significat, el seu sentit, el seu esperit, el de la Paraula, per a la vida de cadascú, no tant per a la vida dels altres. Fa que cadascú revisi el seu comportament, les seves responsabilitats, els seus compromisos, la seva vida, i no faci comparacions, aquestes són sempre ocioses i odioses” (José Luis Ruiz Aznarez OP)

El Papa Francesc ens exhorta a no ser “sords” a la Paraula; a deixar-nos transformar per la Paraula de Déu. Afirmava: “Aclaparats per milers de paraules, no donem importància a la Paraula de Déu. La sentim, però no l’escoltem, l’escoltem, però no la custodiem; la custodiem, però no ens deixem provocar per ella per canviar”.

La finalitat principal de la lectura i meditació de la Paraula és que Jesús vol establir una comunicació amb nosaltres. Vol il·luminar-nos, interpel·lar-nos, guiar els nostres passos; fer camí amb nosaltres. La lectura de l’Evangeli ha de ser guiada per l’Esperit perquè ens ajudi a portar el missatge, la Bona Nova de Jesús a la nostra vida.

Jesús és paraula viva. És el Verb encarnat que ens mostra el rostre de Déu.

“Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu..[…] En ella hi havia la vida i la vida era la llum dels homes” (Jn 1: 1,4).