Alço la mirada, / fixada en Jesús. / alço la mirada / clavada en la creu. / Quan jo miro al cel / tot és nou amb la seva llum. / alço la mirada, alço la mirada, alço la mirada ( cançó: Alço la mirada).

Alça la mirada és el lema de la visita apostòlica que el Papa Lleó XIV farà a Espanya del 6 al 12 de juny. El Sant Pare visitarà Madrid, Barcelona, ​​Las Palmas de Gran Canaria i Santa Cruz de Tenerife. El lema, inspirat en l’’Evangeli de sant Joan (Jn, 4,35), convida a dirigir la mirada cap a Déu i a descobrir, en la seva llum, un horitzó renovat d’esperança.

Alça la mirada és també l’himne oficial de la visita: una composició que uneix més de mil set-centes veus en un únic cant, símbol d’una diversitat que esdevé comunió en Crist. En aquest clam coral ressona el desig d’una Església viva, unida i oberta al món.

En aquest primer any de pontificat, el papa Lleó ha mostrat un tarannà profundament pacificador i dialogant. És un home serè, prudent i compassiu, amb una clara sensibilitat missionera i social.

El primer gran acte públic del Sant Pare a Barcelona serà la vetlla de pregària, del dia 9 de juny a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. S’hi aplegaran prop de quaranta mil fidels en una trobada multitudinària marcada per la pregària i l’esperança. Em fa una il·lusió especial poder-hi participar, perquè aquest encontre simbolitza la unitat de l’Església, Cos Místic de Crist, reunida al voltant del successor de sant Pere.

M’agrada ser i sentir-me Església; percebre que formo part d’aquest poble de Déu que camina enmig del món amb la mirada posada en Crist. La visita del papa Lleó XIV em desperta records molt estimats, especialment de les visites apostòliques de sant Joan Pau II a Espanya, algunes de les quals vaig tenir la gràcia de viure: la de Barcelona el novembre de 1982, ​​la de Saragossa l’octubre de 1984 i la de Santiago de Compostela l’agost de 1989, amb motiu de la IV Jornada Mundial de la Joventut.

En aquest primer any de pontificat, el papa Lleó ha mostrat un tarannà profundament pacificador i dialogant. És un home serè, prudent i compassiu, amb una clara sensibilitat missionera i social. La seva preocupació per les persones migrants, pels qui pateixen la violència i per tots els descartats del món revela un cor atent a les ferides de la humanitat. Colpeix especialment la claredat amb què defensa la pau i condemna tota forma de violència. Ja en el primer discurs parlà “d’una pau desarmada i desarmant, humil i perseverant”.

Diuen que el rostre reflecteix l’ànima, i el papa Lleó, amb el seu somriure afable i la seva mirada serena, transmet una profunda tendresa evangèlica: la d’algú que estima Déu i, per això mateix, estima intensament cada persona.

El Sant Pare insisteix sovint en la necessitat de construir, entre tots, una nova manera de pensar i de parlar que doni veu a l’Amor. Recorda que l’Evangeli només es fa creïble quan és capaç de tocar els cors i d’acompanyar els qui cerquen sentit, consol i esperança. Això implica saber descobrir Déu en els qui sofreixen, en els qui necessiten tornar-se a aixecar, en els qui busquen una llum per orientar les seves vides. El papa ens recorda constantment la dignitat infinita de cada ésser humà, perquè tots som fills estimats de Déu.

Per tots els que busquen la pau / i la llibertat,/ que puguin trobar en els teus ulls allà on descansar… / Per tots els que creuen la mar / buscant una llar,/ que puguin veure més enllà de la tempestat. (Alça la mirada).

Alça la mirada és un cant a la unitat i a la contemplació. És una invitació a sortir de nosaltres mateixos, de les nostres pors i preocupacions, per avançar junts cap a la ciutat divina. Alçar la mirada és tornar a orientar el cor cap al Cel.

Enmig d’un món dispers, saturat d’estímuls i distraccions, aquest lema ens exhorta a posar Crist al centre de la vida. És una crida a obrir-nos a Déu i als altres, a viure amb una mirada més àmplia, més neta i més plena d’esperança.

Alça la mirada és també un himne a l’esperança cristiana. Déu surt sempre al nostre encontre i ens ofereix, una vegada i una altra, la possibilitat de recomençar. El seu amor és infinit; no es cansa mai d’esperar-nos ni de cridar-nos pel nostre nom.

No existeixo / per mirar a terra. / En mirar-te sé per què he nascut. / Vas crear-me / per la vida eterna… / Estic inquiet fins que jo no descansi en tu. (Alço la mirada).

Finalment, Alça la mirada ens anima a viure i expressar la fe sense por, amb joia i autenticitat; a unir les nostres veus i els nostres cors en un únic cant d’amor a Déu, perquè només quan alcem la mirada cap a Crist descobrim plenament qui som i cap on caminem.