Antena 3 i Telecinco empaten a la cúspide de la nostra audiència televisiva amb poc més d'un 9% cadascuna. Una igualtat matemàtica sublim. Ens passem el dia debatent sobre la identitat nacional, el futur del català, l'Acord d'associació amb la Unió Europea o si cal regular els pisos turístics, però a la nit el consens nacional és absolut: volem veure algú cridant en un plató de Madrid o un detector de mentides analitzant infidelitats de cap de setmana. Això sí que és integració cultural!
Diu molt de nosaltres que Andorra Televisió quedi relegada a la quinzena posició. Es veu que saber què fa el Govern, com estan les carreteres o si hi ha hagut una esllavissada a la General 3 no té el mateix glamur que veure uns quants nàufrags desnodrits barallant-se per un coco a Hondures. L’actualitat local ens avorreix; nosaltres volem drama, crits i concursos amb llums de neó. A l'hora de consumir televisió, ens encanta el prêt-à-porter de la teleporqueria.
“La fauna que realment ens fascina és la dels col·laboradors de plató que rugeixen per una exclusiva de tercera mà”
Girem l'esquena als debats intel·lectuals francesos de France 4 o Arte perquè preferim el rigor científic de Telecinco, on gent que té més àcid hialurònic a la cara que neu al gener les pistes de Grandvalira opina sobre física quàntica sentimental. A les nostres valls tenim ossos, isards i marmotes, però la fauna que realment ens fascina és la dels col·laboradors de plató que rugeixen per una exclusiva de tercera mà. En el fons de l'ànima, envegem aquest públic de Madrid que s'aixeca de cop a aplaudir com si s'hagués acabat el món només perquè una senyora ha dit que el seu exmarit —a diferència de Joan Laporta al Bar Bocata— no sap cuinar els macarrons.
I no oblidem el valor terapèutic de la publicitat espanyola. Quina pau espiritual ens dona estar mirant una pel·lícula i que ens la tallin durant vint-i-vuit minuts per vendre'ns cremes antiarrugues, assegurances de cotxe i alarmes per a la casa. Un autèntic Black Friday mental i diari sense haver de sortir del país.
Potser som un país pirinenc, discret i muntanyenc per fora, però per dins som purs habitants de ‘Gran Hermano’. La pròxima vegada que algú us parli de l'ADN andorrà i de les nostres arrels, digueu-li la veritat sense manies: el nostre autèntic fet diferencial és que podem viure en un paradís natural, però decidim voluntàriament passar el temps d’oci veient com es destrossa la faràndula espanyola. Això sí, com a bons andorrans, el nostre somni ocult no és encertar la paraula que comença per la zeta a ‘Pasapalabra’, sinó que ens surti la casella de ‘Multiplica per Dos’ a ‘La Ruleta de la Suerte’ per veure si així, finalment, ens arriba per pagar el lloguer.