Darrerament, hem escoltat l’eurodiputada socialista Laura Ballarín, sent entrevistada per la ràdio nacional, quant a les esmenes presentades en un informe, debat sobre l’acord d’associació, dins el marc del comitè d’Afers Exteriors en el Parlament Europeu. Mitjans andorrans, també recollien les esmenes presentades per altres grups parlamentaris europeus. Parlamentaris de tendències molt distants. És molt interessant que, tot i les diferències polítiques i nacionalistes, es destaqui que, tant els uns com els altres, reconeixen que l’acord és, en essència, un bon acord per Andorra. Massa bo, fins i tot, per aquells qui no volen tantes concessions. Penso, però, que cal dir que l’informe que es treballa és un informe provisional, no vinculat, previ a un de final que encara haurem de veure, però amb manifestacions prou importants per a no deixar a la casualitat, ni a l’atzar, el contingut final del mateix.

Afegiré que aquesta valoració sobre que, el nostre, és un molt bon acord, coincideix també amb l’opinió d’empreses i dirigents de Liechtenstein. Així ho expressaven recentment alguns membres de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra i de la Confederació Empresarial Andorrana, després de visitar un país que fa 30 anys va prendre una decisió semblant: associar-se a la Unió Europea, dins el marc de l’espai econòmic europeu.

 “El text acordat no ens dilueix, sinó que ens reconeix, ens obre oportunitats i ens projecta com un estat sobirà i modern en el cor d’Europa”

Segons relataven, en aquell moment, també hi havia por. Temien que els seus sectors econòmics quedessin esmicolats dins d’una Unió Europea immensa i exigent. Però el resultat, tres dècades després, ha estat justament l’oposat: els sectors estratègics han crescut notablement, les empreses han teixit aliances internacionals i han guanyat accés a coneixement, mercats i innovació. Ningú pot afirmar avui que l’acord amb la Unió Europea ha estat perjudicial per a Liechtenstein.

També, és important destacar que la pròpia eurodiputada Laura Ballarín ha defensat obertament que l’acord andorrà amb la Unió Europea no sigui considerat “mixt”, cosa que permetria que només fos necessari el vot del Parlament Europeu i del Consell, evitant així la complexitat de les ratificacions estatals. Aquesta posició, compartida pels serveis jurídics del Consell Europeu, mostra que hi ha una clara voluntat política, de facilitar l’aprovació del text i garantir que Andorra pugui integrar-se de manera àgil i efectiva. Però haurem d’esperar a la nova presidència danesa per conèixer com s’acabarà articulant aquesta qüestió.

Des de fora, la lectura del nostre acord és clara i reiterada: és un molt bon acord per Andorra. I això, encara que a alguns a casa els costi d’acceptar, no fa més que reconèixer que la negociació ha estat feta amb rigor i amb una visió estratègica. El text acordat no ens dilueix, sinó que ens reconeix, ens obre oportunitats i ens projecta com un estat sobirà i modern en el cor d’Europa.

Ara caldrà que aquest debat arribi també a la ciutadania, amb tota la transparència i profunditat que mereix. Però convindria que el punt de partida fos honest: Aquest acord no és una amenaça, sinó una oportunitat que altres —amb perspectiva històrica— amb menys concessions per part del negociador UE, ja han aprofitat amb èxit.